EL PROBLEMA DE LA CONTAMINACIÓ METROPOLITANA

La pol·lució de BCN supera cada cop més el límit fixat per la UE

El centre de la capital catalana va superar ahir el pic diari tolerat que estableixen l'OMS i Europa

Una vintena d'estacions van registrar el 2010 altes concentracions de diòxid de nitrogen

Aspecte de Barcelona,ahir al matí, vistades de Montjuïc,

Aspecte de Barcelona,ahir al matí, vistades de Montjuïc, / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

La seva persistència comença a ser preocupant. Partícules en suspensió (PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) són els responsables que la qualitat de l'aire a l'àrea de Barcelona segueixi encara lluny de complir amb les exigències de la Unió Europea i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, l'incompliment dels llindars fixats per les autoritats ambientals i sanitàries -que cada any són més exigents- podria ser l'origen de severes sancions. Unes, les PM10, van donar una treva l'any passat (gràcies a les pluges abundants i l'alentiment de l'activitat econòmica), però s'ha de mantenir alta la guàrdia, adverteixen els experts. L'altre, l'NO2, continua mantenint-se en nivells elevats i, lluny de millorar, segueix batent rècords.

Ahir va passar el mateix quan l'estació meteorològica que cobreix l'àrea de Gràcia i Sant Gervasi va marcar, a les nou del matí, un inusual registre de 262 micrograms per metre cúbic d'aire, molt superior als 200 micrograms que la UE i l'OMS accepten com a punta màxima diària durant una hora. En aquest mateix tram horari, a l'Eixample, la concentració de NO2 era de 216. També per sobre del que es recomana per a la salut.

Però igual que ja havia passat dijous, quan la contaminació atmosfèrica va començar a llançar senyals d'alerta en algunes estacions de la ciutat de Barcelona, tampoc aquesta vegada es van modificar els panells de velocitat variable de les carreteres C-31 i C-32, d'accés a la capital catalana.

«Es tracta d'una circumstància puntual, provocada per un anticicló que a primera hora del matí és intens, però que a mesura que avança el dia es va suavitzant amb la brisa», va argumentar la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, que va avançar que aquest cap de setmana el canvi en la situació anticiclònica i el descens de volum del trànsit «faran innecessari adoptar mesures que afectin la mobilitat».

BALANÇ DEL 2010 / El que ja no es pot considerar un fenomen puntual és la persistència que mostren els alts registres de NO2 a l'àrea urbana de Barcelona i l'augment que s'ha viscut en algunes poblacions com Montcada i Reixac o Santa Perpètua de Mogoda. El 2010, gairebé una vintena (al voltant del 30%) de les estacions que controlen la contaminació atmosfèrica a Catalunya van superar el límit màxim recomanat de NO2, que la UE estableix en una mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic d'aire. Totes elles estan al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.

La culpa, va dir Farran, la tenen els vehicles de motor de gasoil, que, a la ciutat, resulten més contaminants que els de gasolina. No pot ser, va dir, que els 11.000 taxis autoritzats a l'àrea metropolitana «siguin gairebé tots dièsel, perquè no s'han potenciat altres carburants menys contaminants», va lamentar.

NORMA ESTRICTA «El 2010 hi va haver més incompliment perquè la normativa de la UE també va ser més estricta», va assenyalar la directora de Qualitat Ambiental, que va evitar mencionar al llarg de la seva intervenció quina va ser la contribució de les zones 80 -anul·lades pel Govern de CiU- en la contenció de la contaminació.

Van ser millors els resultats obtinguts en les emissions de partícules, que, per primera vegada en l'última dècada, es van situar dins dels paràmetres fixats per Brussel·les. Farran va atribuir el descens a les precipitacions registrades durant l'any i als efectes de la crisi econòmica, que ha suposat una disminució del trànsit i de l'activitat d'indústries com ara la cimentera.

El pressupost destinat a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica el 2010 va ser d'1,5 milions d'euros.

Notícies relacionades

Videocomentari d'aquesta informació a

http://epreader.elperiodico.cat