URBANISME PARTICIPATIU
Del paper al carrer
La mitgera de l'Ateneu Hortenc es converteix en el primer projecte guanyador del concurs ciutadà Racons Públics del FAD fet realitat

Obra inaugurada 8 La mitgera de l’Ateneu Hortenc, diumenge. /
En uns temps en què el més habitual és que els projectes quedin en això, en projectes, en benintencionades idees perfectament plasmades en un munt de papers oblidats al fons de qualsevol calaix, l'execució d'algun d'aquests es converteix en notícia. En bona notícia, en aquest cas. Diumenge passat el districte d'Horta-Guinardó va inaugurar la mitgera de l'Ateneu Hortenc, firmada pels joves arquitectes Eva Sánchez i Pablo Roel, guanyadors de la convocatòria per a aquest districte de la segona edició del concurs Racons Públics, convocat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), amb la col·la-
boració del departament d'Urba-nisme de l'ajuntament i d'EL PERIÓDICO.
«És més difícil construir un concurs guanyat que guanyar-lo», reflexiona Roel, que destaca que en aquest país hi ha «molt pocs» concursos «oberts» als quals puguin optar arquitectes joves, de manera que estan encantats amb aquesta oportunitat. I no li falta raó. De les tres edicions de Racons Públics, a 10 convocatòries per edició, la mitgera lateral de l'Ateneu Hortenc és el primer projecte que es converteix en realitat.
Més visibilitat
L'ateneu d'Horta és una institució històrica al barri, amb 140 anys d'activitat cultural i social a l'esquena, situat al número vuit del carrer de Pere Pau, a un pas de la cèntrica plaça d'Eivissa. La seva façana principal dóna a la part estreta del carrer, de manera que la seva visibilitat és escassa. «El nostre principal objectiu era donar presència a un edifici que, tot i estar tan arrelat al barri, tenia molt poca visibilitat», explica Sánchez.
I així ha estat. «La idea era que l'ateneu es veiés des del carrer de Lisboa. La forma del carrer fa que la mitgera es vegi més que la façana principal, per això vam optar per la cascada de lletres ben grans en què es llegís de lluny la paraula ateneu», apunta la parella d'arquitectes, satisfets amb el resultat final de l'obra, a la qual «encara li queden alguns detalls».
Aquest projecte s'ha pogut portar a terme en el context de la campanya de remodelació de parets mitgeres gestionada per l'Institut del Paisatge Urbà, que fa anys que promou «accions de sutura urbana, per a la integració d'aquests murs oblidats i degradats dins del paisatge construït».
En el període comprès entre el 2008 i el 2011 Barcelona ha remodelat un total de 134 mitgeres, en què s'han invertit 2,5 milions d'euros, procedents de fons públics i privats.
De manera paral·lela, l'ajuntament regula també la utilització de les mitgeres com a suport publicitari temporal per finançar aquest tipus d'obres. Gràcies a aquests acords, s'han pogut invertir més de dos milions d'euros en la reforma de 25 parets mitgeres
-que actualment exhibeixen anuncis-, com la del carrer d'Homer, número 11.
- Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
- Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
- A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
- La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Salut Aquestes són les conseqüències d'utilitzar la mateixa roba interior dos dies seguits
- Com evitar les trucades ‘spam’ Ni respondre ni bloquejar el número: això és el que has de fer per acabar amb les trucades ‘spam’ per sempre
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump