La marca Barcelona, tocada però no enfonsada

«Barcelona ha viscut un petit terratrèmol, però no un tsunami», avalua el recentment  fitxat comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació, Lluís Gómez, convençut que la ciutat atresora suficient prestigi per remuntar el vol. Assegura que l’ajuntament intensificarà el treball amb la seva «marca». Però tornar a volar alt no serà fàcil després d’empalmar rampells turismofòbics, conflictes laborals i consegüent caos de l’aeroport del Prat, el fatídic atemptat de la Rambla a l’agost i gairebé dos mesos d’inestabilitat política que el món ha contemplat –via notícies–  en versió magnificada. Si Barcelona fos un producte en un aparador, sens dubte avui es vendria més barat que fa uns mesos, coincideixen la majoria de fonts consultades. Hauria d’oferir algun reclam.

La marca Barcelona, entesa com la percepció que el món té de la ciutat, la reputació o els valors que s’hi associen, no passa el seu millor moment. En els últims anys glossa una imatge de la ciutat en essència innovadora, cosmopolita, receptiva per als negocis i amigable que identifica el món. Una marca considerada «potent», però no invulnerable.

IMATGE DISTORSIONADA

 Les múltiples i variades preguntes que els congressistes i viatgers llancen a la Fira i als operadors turístics abans de viatjar són concloents sobre aquesta distorsió: «¿És segura la ciutat?, ¿pot esclatar una guerra civil?, ¿els hotels funcionen amb normalitat?, ¿els restaurants estan proveïts?, ¿els serveis estan alterats?, ¿què vol dir que Catalunya està intervinguda? o ¿hi ha militars pels carrers de Barcelona?». Per no parlar de les 2.500 empreses que han traslladat la seu fora del territori, de les inversions immobiliàries i empresarials paralitzades fins que s’aclareixin les incògnites, de la caiguda dels viatges de negocis i les reserves hoteleres.

Perquè si en altres sectors l’efecte del que ha passat trigarà a poder avaluar-se, l’impacte en l’àmbit econòmic ha sigut el més immediat i perjudicial.

Mateu Hernández, director general de Barcelona Global, entitat privada sense ànim de lucre que persegueix la captació de talent i activitat econòmica per a la ciutat, explica que els països del sud d’Europa s’associen a bon temps, platja, bon menjar i oci, però «no a productivitat i competitivitat». No obstant, després de 40 anys de treball i l’impuls dels Jocs, considera que Barcelona era «l’excepció» i havia aconseguit fer-se una reputació de «ciutat que funcionava», solvent, malgrat que el seu entorn no sigui un «coixí potent» per superar una conjuntura com l’actual. «Si la situació política es manté molt de temps més ens en ressentirem», sentencia, emfatitzant que la ciutat havia viscut amb certa autocomplaença i que ara li toca «sortir a caçar».

¿Quines peces caldria atrapar? «Inversions, grans esdeveniments, projectes estratègics, centres de coneixement, centres de decisió...», resumeix. Una bateria que no encaixa del tot en la ideologia dels comuns d’Ada Colau, poc amics de grans inversors o operadors (com les cadenes hoteleres de primer ordre) i de grans esdeveniments (a l’arribar a l’ajuntament ja van qüestionar el congrés de telefonia mòbil o la fallida captació de l’agència europea del medicament). Però l’arribada de Lluís Gómez, que relleva el socialista Jaume Collboni després el seu divorci polític de Colau, sembla que vulgui refer un pont  al sector privat, que reivindica el seu paper per a revigoritzar la marca Barcelona. El comissionat té clar que s’han de «reforçar els valors de centre de negocis i innovació», llançar missatges positius i demostrar normalitat i eficàcia en convocatòries com la recent fira Smart City, on fins ara era responsable de la seva internacionalització.

Però Hernández insisteix a «invertir» aviat i generosament en vitamines per a la reputació local, i així s’afegeix a les veus dels eixos comercials turístics i cèntrics, representats en l’associació Barcelona Oberta i que demanen una forta promoció per tractar de restablir el pols comercial i turístic. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat aquests dies el Gremi d’Hotels de Barcelona, on el director, Manel Casals, està espantat pel tipus de preguntes que reben els hotelers per part de viatgers que es plantegen anul·lar els seus viatges i de periodistes estrangers.  «La marca de Barcelona està, com a mínim, tocada», especialment en relació amb conceptes com la seguretat o el funcionament de la metròpolis. «Com més es trigui a invertir per recuperar la imatge més es pot consolidar la idea que ja no és una ciutat acollidora i oberta».

AFECTACIÓ TURÍSTICA

El CEO de la consultora de marques Interbrand Gonzalo Brujó argumenta que la marca local està «ben construïda i és forta» però que prolongar la pugna política aniria «apagant la seva brillantor». Començant pel turisme, que recomana «mimar», ja que són moltes les ciutats europees que «lluiten» per aquest filó econòmic.

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, afegeix que després d’un octubre «terrorífic» en el seu sector, amb caigudes al voltant del 30% en molts negocis, tant de consum intern com turístic, la marca «està danyada» i que els competidors internacionals es freguen les mans». «A l’ajuntament falta lideratge en el tema del turisme i en la voluntat d’atraure negocis. S’han de posar les piles i promocionar més la marca».

Des de la Cambra de Comerç, el seu president, Miquel Valls, opina que els indicadors de Barcelona són envejables), però veu riscos «si l’actual clima d’incertesa derivat de la situació política s’agreuja o s’allarga, i la confiança es deteriora encara més». «No ens podem permetre que la incertesa provocada per la situació política acabi enterbolint la imatge i el prestigi que té la marca Barcelona», afegeix.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

 Turisme de Barcelona, que durant les dues últimes dècades ha contribuït a aquesta bona reputació, afronta nous reptes en aquest tema. El seu director, Jordi William Carnes, creu que tants missatges de violència i paralització dels serveis han donat una «imatge d’excepcionalitat i inseguretat» des de la perspectiva forana. «Per sort qui ve detecta que la ciutat funciona, però percepció i realitat no són el mateix» des de fora.

«BUSCAR LA NORMALITAT»

 Barcelona està tocada però ni de lluny enfonsada. El doctor i professor de Comunicació Empresarial a l’EADA Business School, David Roman, opina que «la marca és més potent que el mal que se li ha fet, s’han d’evitar situacions de violència i buscar una normalitat que encara no es dona». I destaca que l’1-O ha fet molt més impacte que l’atemptat, fins al punt que la prestigiosa escola de negocis ha hagut d’enviar un comunicat per tranquil·litzar els pares dels alumnes de més de 40 nacionalitats als quals formen. També María de Marco, consultora de Retail a Ascana, creu que la «incertesa dels operadors alenteix» inversions, especialment fins a les eleccions, però que alguns ja ho contemplen com una oportunitat d’inversió.