A CERDANYOLA

Primera condemna pel perjudici causat a veïns d'una fàbrica d'amiant

L'Audiència de Madrid fixa una indemnització de més de dos milions en total a 39 afectats per l'activitat d'Uralita

vvargas13275979 macro  la fabrica de uralita en cerdanyola del valles a prin171218140220

vvargas13275979 macro la fabrica de uralita en cerdanyola del valles a prin171218140220 / PACO ELVIRA

3
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

L’empresa Uralita haurà d’indemnitzar amb més de dos milions d’euros  39 veïns i treballadors d’altres companyies de l’entorn d’a­questa antiga fàbrica de Cerdanyola del Vallès pels greus problemes de salut que els va comportar la utilització d’amiant en el seu procés de producció. Així ho estableix l’Audiència de Madrid, en una sentència que admet l’impacte sobre la salut de l’asbest en persones que no van tenir una relació laboral directa, cosa que s’identifica com  a afectats passius ambientals.

Fins ara, la justícia només reconeixia com a víctimes treballadors i familiars d’empleats que havien pogut tenir relació amb les fibres de l’amiant per activitats com rentar roba que estigués contaminada o inhalar fibres impregnades en la indumentària d’algun parent.

La sentència condemna Uralita a indemnitzar amb més de dos milions d’euros 39 persones afectades de Cerdanyola i Ripollet –representades pel Col·lectiu Ronda–, que vivien o treballaven a prop de l’empresa. El jutge considera que la companyia no va actuar «amb la diligència exigible al fer emissions sense el control adequat a l’ambient exterior de fibres d’amiant de la seva explotació industrial». L’empresa, amb la qual ha intentat contactar aquest diari, té 20 dies per recórrer.

Resolució pionera

La sentència considera que és responsabilitat d’Uralita les malalties i les defuncions de persones que no van tenir una relació laboral directa amb l’empresa, com a conseqüència de l’exposició a l’asbest del que va ser en el seu moment el centre productiu més important d’Espanya, en actiu des del 1907 fins al 1997.

«És una resolució que reconeix, per primera vegada, el llegat de mort i patiment que l’empresa Uralita ha deixat a les localitats on es va assentar», han exposat les advocades del Col·lectiu Ronda Esther Pérez i Esther Costa, que han representat els 39 afectats.

«És una victòria molt important per a totes les víctimes perjudicades per l’amiant que no han treballat exposades a aquest material. Ho és per als qui cobraran la indemnització, però també per als que n’estaran impossibilitats, perquè han mort [pot cobrar la família] o perquè han vist esgotat el reduït temps de prescripció per reclamar-ho, d’un any una vegada diagnosticada la patologia o registrat el decés del familiar», relata Pérez.

Famílies amb dos i tres casos

Un extrem, aquest últim, que «desgraciadament afecta moltes persones que vivien o treballaven a Cerdanyola i Ripollet», com revela la lletrada, per la proximitat amb la fàbrica d’Uralita. «Hi ha moltes famílies amb dos o tres casos de parents afectats», precisa. És per això que és important proporcionar una «certa compensació, encara que no pugui ser econòmica en tots els casos».

La sentència de l’Audiència de Madrid estableix que «s’ha estudiat científicament que una exposició més alta a la inhalació de fibres d’amiant a les localitats de Cerdanyola del Vallès i Ripollet ha provocat en aquestes poblacions una incidència més elevada» de les malalties relacionades amb l’asbest. Un impacte que s’ha traduït en patologies altament nocives, com càncer de pulmó, laringe i ovari, i sobretot, mesoteliomes, un càncer bastant infreqüent de les membranes primes que revesteixen el pit i l’abdomen.

Notícies relacionades

El tribunal considera provat que Uralita va deixar d’adoptar «no ja les mesures a què legalment estigués obligada, sinó aquelles que d’acord amb els coneixements del moment en què van haver de produir-se els fets litigiosos, entre 1962 i 1992, s’haurien d’haver adoptat amb la diligència i la cura que els era exigible», perquè ja se sabia «des d’almenys 1940» que aquests materials eren «especialment perillosos».

Cerdanyola i Ripollet són considerades la «zona zero» de l’amiant a Espanya «per l’extrema incidència de les malalties causades per aquest material entre la seva població», expliquen les lletrades. Ho il·lustren amb la mitjana d’afectació de les esmentades malalties a Espanya, que no superen les 10 persones per any i per milió d’habitants, mentre que en aquestes localitats la xifra ronda els 95 casos. Encara té una repercussió més flagrant pel que fa al mesotelioma, «entre un i tres casos per milió d’habitants» a Espanya, davant dels 47 a les zones adjacents a la fàbrica d’Uralita. 

Temes:

Malalties Amiant