Colau rebutja de ple l'ampliació de la Ronda Litoral projectada per Foment

Va passar el 30 de juliol del 2009. El Ministeri de Foment va licitar l’estudi informatiu per a l’ampliació de la Ronda Litoral entre la Zona Franca i el Morrot, on s’amuntega tot el trànsit portuari i de vehicles que volen accedir a Barcelona des del sud-oest. Ahir, gairebé nou anys després, i per a sorpresa del govern d’Ada Colau, que el rebutja de ple, aquest document ha sigut aprovat. Així ho recull el BOE, que anuncia el període d’exposició pública de 30 dies abans de posar-se a licitar i executar. El tram afectat, de 5,6 quilòmetres, requerirà una inversió de 119 milions d’euros.

Notícies relacionades

Compromís imminent del Govern per cobrir les vies de l'Hospitalet

El soterrament del tren a Sant Feliu: "Quan vegi les màquines m'ho creuré"

El projecte preseleccionat per Foment inclou des de la sortida de la Zona Franca fins al moll de Sant Bertran, a l’altura del jardí del Mossèn Costa i Llobera, el dels cactus. En el primer tram, aprofitant la mitjana de 20 metres d’ample, es guanyaria un carril per sentit de circulació. A partir del viaducte, just sota el Morrot, és on està planificada la transformació més significativa. El Govern preveu construir aquí una altra estructura viària elevada, de manera que els quatre carrils actuals es destinarien a la sortida de Barcelona, i els quatre de nova creació es dedicarien a l’entrada.

 

«No té sentit»

Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, va avançar, després de conèixer l’aprovació de l’estudi informatiu i els detalls del pla de Foment, que demanaran «la retirada del projecte». No pensen molestar-se a presentar al·legacions perquè la seva seria una esmena a la totalitat. «Perquè no té cap sentit generar un coll d’ampolla d’aquesta magnitud a l’arribar al túnel que passa per sota de la plaça de les Drassanes. Avui mateix o demà intentaré contactar amb el ministre per asseure’ns, de manera que qualsevol reforma de la Ronda Litoral es faci d’acord amb la ciutat». El consistori, segons detalla la regidora, fa tres mesos que està intentant reunir-se amb la direcció de carreteres per abordar l’assumpte. «No hem obtingut cap resposta malgrat que sempre ens hem ofert a treballar junts per intentar trobar una solució».

En un conveni firmat l’octubre del 2014 per Xavier Trias i Ana Pastor, en els seus papers d’alcalde de Barcelona i ministra de Foment, a més de bons amics, s’estipulava que l’ajuntament compraria l’estació de mercaderies del Morrot per 43 milions d’euros per traslladar-la a Can Tunis. A canvi, el consistori podria crear a la zona un nou barri dedicat a usos logístics, terciaris i educatius vinculats al sector nàutic. Aquesta adquisició, amb el canvi de govern de CiU a Barcelona en Comú (BC), mai es va arribar a fer efectiva. Quan li preguntaven a l’alcaldessa Colau  solia respondre que no és un projecte prioritari per a la ciutat.

Corredor mediterrani

L’alternativa del govern de BC per a aquesta via ràpida per la qual passen cada dia 108.000 vehicles no té res a veure amb el que havia proposat el Govern. Potser d’aquí, de la previsió que l’acord s’entreveu inviable, sortirà la decisió unilateral de la contrapart. L’ajuntament, segons assenyala Sanz, aposta «pel corredor mediterrani i per millorar els accessos ferroviaris i viaris del port». Tampoc combreguen amb el pla Trias-Pastor perquè en cap cas es plantegen invertir aquests 43 milions a la terminal de mercaderies. «Poden tirar endavant l’ampliació sense comptar amb nosaltres, però hauran d’assumir aquests diners de la seva butxaca, al marge de les moltes incògnites tècniques que planteja el projecte». Segons el seu punt de vista, la proposta de Foment «demostra un desconeixement absolut de com és i de com funciona la Ronda Litoral».

La notícia arriba alhora que Foment ha reprès els treballs de l’estació de La Sagrera després de quatre anys d’aturada. I el mateix mes en què s’ha concretat el soterrament de vies a Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat (l’Hospitalet està a punt de fer-ho). Sens dubte, l’impuls més gran a l’obra pública a Catalunya en l’última dècada. La tinenta d’alcalde celebra el compromís amb «els dèficits històrics de Barcelona i l’àrea metropolitana en matèria ferroviària», i alaba la manera de treballar d’Adif, que «col·labora amb les ciutats implicades». «¿Per què el departament de carreteres decideix no trucar-nos i actuar de manera unilateral?» Això no ha fet res més que començar.