La treva del Port i l'ajuntament impulsarà un nou moll de la Fusta

La pipa de la pau firmada pel Port de Barcelona i l’ajuntament es traduirà amb efecte bastant ràpid en un litoral urbanitzat (sense platja) més obert i humà. Després de molts anys de debat i idees arraconades, el que va ser emblemàtic eix de l’era olímpica, el Moll de la Fusta, enfila per fi una resurrecció i una connexió més gran entre el mar i Ciutat Vella.

    

A l’ajuntament parlen de «reapropiar-se» de l’oblidat moll, del qual ja fa lustres van desaparèixer els xiringuitos. La seva titularitat, portuària i municipal, feia complicat el desenllaç. Però amb els nous acords, l’autoritat portuària recolza la iniciativa de l’ajuntament d’impulsar la reforma integral del passeig de Colom i del Moll de la Fusta amb els reptes de guanyar espais de parc i jardí, així com els usos ciutadans.

    

Per afrontar-ho es redactarà un pla especial que afavoreixi la connexió i permeabilitat transversal entre la trama urbana i el moll de Bosch i Alsina, especialment en els àmbits de l’edifici de Correus, la plaça del Duc de Medinaceli i el Portal de la Pau, emfatitzen.

Reinvenció de l’espai

I com que aquest procés pot ser laboriós, l’equip de Colau s’ha proposat «anar omplint de vida veïnal» la zona «a curt termini». De fet, en les pròximes setmanes es portarà a terme la cessió dels drets d’ús de diversos espais del balcó del Moll a l’Institut de Barcelona Esports, va explicar la regidora d’Urba­nisme, Janet Sanz. Serà per un període d’un any prorrogable indefi­ni­dament i de moment s’instal·laran pistes esportives per dinamitzar l’espai. El consistori espera que els veïns de Ciutat Vella el «facin seu».

    

Igualment ambiciós és l’objectiu de reinventar els 14.000 ­metres quadrats de la Nova Bocana, en l’espai que hi ha a l’entorn de l’Hotel W i els vells tinglados. Amb les aportacions mu­ni­cipals s’han introduït una sèrie de ­canvis en la proposta presentada al juny pel Port de Barcelona. El pla ­preveu ara augmentar la superfície destinada a usos públics, con­cen­trada sobretot al perímetre de la futura Marina Vela, on hi haurà dos trams de passeig equivalents a la Rambla, amb vistes interiors al mar que s’endinsa a la bocana.

    

Sanz va dir que encara no era moment de concretar els usos definitius de l’edifici central (a prop de la seu de Desigual), al qual s’ha incorporat «ús docent i cultural», amb un conveni entre port i consistori. Va llançar pilotes fora sobre la possible implantació d’un museu de l’Hermitage, que l’ajuntament mai ha vist amb bons ulls. En aquesta construcció s’ha reduït la superfície d’ocupació per incloure-hi un accés públic que connecti amb la plaça de la Rosa dels Vents.

    

El que sí que pren cos són les regles del joc en aquesta nova zona, a la qual es pressuposa un bon atractiu ciutadà, igual que ha succeït amb l’actual oferta lúdica i empresarial al voltant de l’anomenat hotel Vela. La intenció és que cap edifici tingui un ús exclusiu i el comercial es limiti al 20%, mentre que la restauració sigui un 15% del seu sostre. Les dues parts han destacat la incorporació de més usos culturals i docents en diversos equipaments i als tinglados.

    

Se sap que l’anomenat edifici Pont-Porta-Port (sobre el mar i més al sud), inclourà un gran mirador, usos comercials, culturals i gastronomia. També se cedirà a usos docents un edifici de 450 metres quadrats, on estarà la base provincial de la Creu Roja del Mar. En el cas dels històrics tinglados, es rehabilitaran respectant la seva volumetria.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

    

Lluny de crear una espècie de moll comercial o turístic, l’enfocament se centra a desenvolupar un «node formatiu i tecnològic de la nàutica, amb El Far com un dels seus grans pols».