Diumenge, 22 de març del 2015 Núria Prats (Badalona)

Actualment m’és molt difícil trobar roba de la meva talla a les botigues que m’agraden, on solia comprar-me-la, ja que he guanyat bastant pes. He percebut que en aquestes botigues les talles arriben com a màxim fins a la 42. I és clar, aquesta no és la meva talla, ja que jo ara faig servir una 48 de pantalons. Així que m’he de conformar, encara que m’empipi, a acabar comprant-me roba que no m’agrada, que no és del meu estil, ja que les botigues habituals de moda tenen per mal costum disposar només de talles per a nenes petites. Encara que m’hagi de reprimir les ganes de comprar-me la roba que realment m’agrada i amb els meus quilos de més, he de seguir vivint, ja que no tot ha d’estar basat en aquestes botigues. També n’hi ha d’altres de bastant conegudes i molt més obertes al públic plenet, més versàtils i que no se centren tant en les talles ­mini.
Sé el que em direu o estareu pensant moltes de vosaltres: «Posa’t a règim». Ja ho intento, però em resulta impossible avui dia, i més amb la medicació que estic prenent, que el que fa és causar-me més ansietat. Intento fer tot el que puc, beure aigua, sopar menys, però els quilos costen de baixar. I si estic amb aquests quilos crec que també tinc dret a vestir-me. ¿O no? Doncs per descomptat, com tothom, és clar que sí. La gent normal no porta una talla 38, us ho asseguro, n’hi ha prou de sortir al carrer per adonar-se’n. Llavors ¿on està el problema? El problema, realment, està en el fet que hem d’estimar-nos més a nosaltres mateixos, gastem la talla que gastem. Estimem-nos més i deixem-nos de tantes tonteries, com la talla de la roba. Si estigués pendent de quina seria la meva talla ideal no podria viure. I que les botigues tinguin talles per a tot tipus de dones, plenetes i flaques, que hi ha de tot en aquest món, no només models. Penso, fins i tot, que abunda més la dona amb corbes que l’esquelètica, així que no entenc que no trobem roba. 

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: