Dimecres, 19 de febrer del 2014 Antonio Tena (Barcelona)

La campanya iniciada per EL PERIÓDICO perquè el nom de Pepe Rubianes figuri al nomenclàtor de Barcelona m'ha motivat un incrèdul estupor ja que, si bé és cert que va fer riure a molts, a uns altres no tant. Tot i així, celebro que porti el nom del comediant gallec una d'aquestes no-places que tant agraden al nostre ajuntament, com les de la Bella Dorita, Raquel Meller o Ildefons Cerdà. Això sí, no puc evitar recordar els barcelonins (tant de naixement com d'adopció) que el nomenclàtor sembla haver condemnat a l'ostracisme: Mary Santpere, una humorista amb majúscules que s'ha de conformar amb un desapercebut monument a la Rambla, caigut en desgràcia i objecte constant del vandalisme de cap de setmana; Joan Antoni Samaranch, el principal artífex dels nostres Jocs Olímpics; el grandiós i irrepetible Salvador Dalí que, malgrat no ser barceloní, bé es mereix un carrer a la nostra ciutat per la seva condició de català universal, i tants altres personatges de tan diversa índole que tampoc figuren al nomenclàtor local com Joan Oró, Xavier Cugat, Alicia de Larrocha o Joan Gili, que a falta de no se sap molt bé quin criteri, de moment, hauran d'esperar que algú a l'ajuntament se n'enrecordi.

@divaga_babel

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: