Dimarts, 3 de desembre del 2013 Julio Tapia Yagües (Benalmádena)

Miguel de Cervantes va haver d'embolicar el seu personatge de Don Quixot sota una màscara de ‘bogeria’ per poder expressar veritatas punyents sense haver de patir nous ingressos a la presó o ser executat per la Santa Inquisició. Rebel·lar-se contra els tres gegants de la por, la injustícia i la ignorància segueixen sent reptes per a qualsevol persona que no hagi perdut aquells valors que el van impregnar en la seva adolescència i es va marcar com a objectius per a la vida adulta. L'esquizoide dissociació entre el que és correcte i el que és habitual, entre el que és ètic i la picaresca, et situen davant dilemes on el que no corre, vola, i es generalitza el campi qui pugui. Però en temps de crisi, i quan barbes de veïns veiem afaitar, molts comencen a remullar els seus forjats tancaments per obrir-se als altres, conscients ara que junts sí que es pot sobreviure a aquest desastre de naufragi generalitzat.

No obstant, molts segueixen ancorats al formiguer, en les pautes fixes de conducta, en la divisió que imposa el sistema entre Nord i Sud: una bena impedeix veure a molts que el benestar d'Occident segueix basant-se en l'explotació de les seves multinacionals als països en vies de desenvolupament. Impàvids i com si no anés amb nosaltres la pel·lícula, assistim a la instal·lació de ‘concertines’ a les tanques del camp de concentració africà. Els nostres vaixells roben il·legalment peix en aquelles aigües, les nostres empreses espolien petroli, gas, urani, or, coltan… I no obstant impedim que puguin arribar aquí centenars de milers de joves africans desposseïts dels seus béns pel 'dimoni blanc' amb la complicitat de la corruptela local. El Frontex s'usa només per protegir la Gran Muralla Europea, i Al-Qaida és finançada pels EUA, Aràbia Saudita i Qatar a Síria, mentre al Sahel juga el seu doble paper d'enemic i excusa perfecta per intervenir militarment i imposar condicions de neoesclavitud. L'FMI només concedeix crèdits als governs corruptes del sud, que retallen al 90 % els pressupostos de Sanitat, Educació o accés a l'aigua potable. La venda d'armes a aquests països i el finançament de cops d'Estat per enderrocar règims no còmplices de l'àguila del nord, acaben per ofegar qualsevol esperança de desenvolupament a l'Àfrica. I mentrestant, juguem a posar botiguetes de comerç just.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: