Divendres, 24 de maig del 2013 Carla Pérez (Badalona)

He passat uns dies a Londres i he recorregut el West End de teatre en teatre per preus molt assequibles, fet que m'ha portat a reflexionar sobre quants impediments imposats ens separen d'una butaca de teatre. La cultura en aquest país té un cost que no s'adapta al públic, en particular als joves. Tinc 25 anys i estic a punt de perdre el descompte jove en una gran quantitat d'ofertes lúdico-culturals, i dubto que en un any la meva situació econòmica variï molt. I no vull entrar en el debat del 21% d'IVA. Així doncs, ¿hauré de renunciar al meu petit vici d'anar al teatre una vegada al mes? Iniciatives com els descomptes d'última hora en entrades no venudes o packs en obres del mateix director o productor són cosa habitual a Londres, i els joves ho aprofiten. ¿ No hi ha altres possibilitats més enllà que les webs de gangues en què en la seva majoria no pots elegir seient o has de recollir la teva entrada a taquilla dues hores abans per evitar perdre-la? En fi, la situació econòmica ha canviat, i ja va sent hora que els responsables se'n facin càrrec i ens deixin adaptar-nos abans que a poc a poc hàgim de renunciar als petits plaers de la vida.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: