• Dilluns 19 abril 2021, 12:12 h

elPeriódico.com

Registra't | Iniciar sessió

EDUCACIÓ

És veritat: no ens feia falta estudiar tant

Diumenge, 10 de maig del 2015 Albert Castillo (Barcelona)

Tinc 28 anys. El 2005 vaig acabar el batxillerat a Lleida amb matrícula d’honor i amb el premi Baldiri Reixac sota el braç. Amb la nota de selectivitat i la mitjana de batxillerat vaig poder entrar a la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la UPF (8,34 sobre 10 de nota de tall). Els meus pares em van ajudar a pagar els estudis a Barcelona i jo treballava els mesos d’estiu. Vaig acabar la carrera mentre treballava de becari a mitja jornada amb un notable de mitjana en la llicenciatura i un excel·lent en el treball final de carrera. Un cop llicenciat, vaig començar a estudiar el màster en creació de videojocs a l’Idec-UPF i, un any més tard, el meu projecte de màster guanyava el premi al millor videojoc universitari Gamelab 2014. No m’agradaria passar per alt els anys estudiant anglès i passant estius a Anglaterra i a Irlanda. Aviat farà dos anys que vaig acabar el màster i, després de treballar de fals autònom durant nou mesos per 600 euros (jornada completa) i tres mesos en pràctiques, només trobo ofertes de becari (200 euros per 40 hores a la setmana). Repasso la meva trajectòria acadèmica i em pregunto de què ha servit tant esforç. Des de fa mesos busco ofertes de qualsevol cosa i només em ve al cap el títol del llibre de Marta Rojals No ens calia estudiar tant. Tens raó Marta, no ens calia. Si al final he d’esborrar la meva formació al currículum per aspirar a tenir un sou amb el qual pugui pagar el lloguer de la meva habitació, l’alimentació i les despeses per viure, potser no calia estudiar tant. Com a societat hauríem d’aturar-nos i reflexionar sobre aquesta situació, que és generacional. Anys i diners (de tots) malbaratats; exàmens i treballs en grup; caps de setmana a casa entre apunts i llibres subratllats; tardes a la biblioteca; i l’única porta que se’ns obre, l’única alternativa que ens ofereix la classe política és la de marxar a fora, migrar. Efectivament, no ens calia estudiar tant, Marta.



Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuoses amb les persones i institucions. Les cartes enviades podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Per publicar-les, EL PERIÓDICO es reserva la possibilitat de demanar dades addicionals com DNI, domicili i telèfon amb la finalitat de contrastar el seu contingut i la identitat de l'autor. No es mantindrà correspondència per correu electrònic ni s'atendran visites o trucades telefòniques sobre cartes o comentaris no publicats en qualsevol dels suports d'EL PERIÓDICO.
QUEIXES: Els lectors poden expressar les seves queixes al diari o bé al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Al CIC només quan considerin que s'han vulnerat els principis recollits al Codi Deontològic, pel tractament que donen els mitjans informatius sobre els diferents temes. Poden dirigir-se al Consell de la Informació de Catalunya trucant al 93 317 19 20.