Dimarts, 18 de juny del 2013 Francisco Mateo (El Prat de Llobregat)

Si partim de la base que la violència no es cura amb més violència, i a més gairebé sempre és venjança i no justícia, podem reflexionar i fins a raonar. ¿Què fem amb un ésser humà que en mata un altre en un episodi de violència de gènere? Evitar la mort és impossible, mentre hi hagi un descerebrat amb instint de possessió de l'altre. Les normes de la justícia obliguen a respectar els drets humans del maltractador encara que aquest sigui un assassí. Però, ¿i les víctimes? Només queda protegir els febles d'aquesta història intervenint-hi immediatament, apartant de la societat els maltractadors. Res d'ordres d'allunyament, que no els fan cap mena de cas. Al mínim senyal de violència, comprovació immediata i internament. És una verdadera pena no poder aplicar qualsevol dels múltiples càstigs que se m'acudeixen en aquest moment. No es poden aplicar, segurament per cruels i per allò de respectar els drets humans. O sigui, que com succeeix des que el món és món, continuarem patint aquesta xacra que sacseja la nostra societat. Queda, això sí, l'esperança que ni un sol d'aquests malvats aconsegueixi escapar d'aquella justícia que tant respecta els drets de tothom.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: