Identificada una nova espècie d'orangutan a Sumatra

Una reduïda població d’orangutans que habiten en tres petits districtes del nord de l’illa de Sumatra, a Indonèsia, constitueix en realitat una nova espècie amb entitat pròpia, al marge de les dues ja conegudes i catalogades, segons mostra un complet estudi que ha analitzat aspectes morfològics, genètics i fins i tot etològics o de comportament. L’orangutan de Tapanuli o Pongo tapanuliensis, com ha sigut batejat, és doncs la tercera espècie d’orangutan després de les dues tradicionals de Borneo (Pongo pygmaeus) i de Sumatra (Pongo abelii). I és a més, atenent el nombre d’exemplars, la més amenaçada de les tres. 

A aquesta conclusió ha arribat una anàlisi internacional liderada per investigadors de la Universitat de Zuric i amb destacada participació de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE), un centre mixt entre el CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els detalls de la investigació s'han publicat en la revista científica Current Biology.

 Els orangutans de Tapanuli, on la població s’estima en només 800 exemplars, habiten en una àrea de 1.100 quilòmetres quadrats de les selves de Batang Toru, al sud del llac Toba, un territori muntanyós i ben conservat –però molt amenaçat– que també acull poblacions de tigre de Sumatra, os malai, gats daurats, tapirs i altres espècies en perill. «Curiosament, es troben més a prop dels orangutans de Borneo que dels orangutans de Sumatra, amb els quals comparteixen illa», explica el coautor Tomàs Marquès-Bonet, investigador amb un contracte ICREA de la Generalitat i director de l’IBE.

La població de Batang Toru va ser descoberta per la comunitat científica el 1997. Els primers estudis ja suggerien que es tractava d’una població especial i, de fet, es va proposar qualificar-la com a subespècie. No obstant, no va ser fins al 2013 quan uns investigadors van tenir accés a un esquelet d’un exemplar mort recentment a la zona i es van adonar de les diferències al crani que hi havia amb la resta d’orangutans de Sumatra i Borneo. Morfològicament, l’orangutan de Tapanuli és més petit i d’aspecte més esvelt, a més de tenir menys pelatge que la resta d’orangutans, diu Marquès-Bonet.

Anàlisi des de Barcelona

Feien falta, no obstant, més evidències per asseverar que es tractava d’una espècie única. Així que es va decidir estudiar el seu genoma i comparar-lo amb el de 36 individus procedents d’altres deu emplaçaments a Sumatra i Borneo, un treball en el qual els investigadors de l’IBE van tenir un paper clau [a més de Marquès-Bonet, a l’estudi han participat dos científics més de l’IBE: Jaume Bertranpetit i Marc de Manuel]. Les dades es van ser processades al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), també a Barcelona.

El director de l'IBE afirma que la definició d'espècie en biologia "està en crisi" i que ara es prefereix en molts casos parlar d'un "continuum" de poblacions, però assumeix que Pongo tapanuliensis compleix els requisits tradicionals per ser considerat una espècie única. "És prou diferent per ser singularitzat", resumeix.

Separació evolutiva

L’estudi subratlla que les poblacions que viuen a Batang Toru es van separar evolutivament de la resta dels orangutans fa més de tres milions d’anys. «Són possiblement les poblacions més primitives, l’herència més antiga de l’expansió dels orangutans des del Sud-est asiàtic –d’on són originaris, encara que després s’extingissin– fins a les illes de la Sonda», prossegueix Marquès-Bonet. En canvi, els orangutans de Borneo i Sumatra se’n van separar molt més tard, fa menys de 700.000 anys.

Notícies relacionades

BCN tindrà una de les 7 ‘fàbriques d’IA’ europees

¿Què són les tempestes solars?

«A l’adonar-nos que els orangutans de Batang Toru eren morfològicament diferents dels de la resta d’orangutans, les peces del trencaclosques van començar a encaixar», comenta en un comunicat el primer responsable del treball, Michael Krützen, de la Universitat de Zuric. 

A Batang Toru queden un màxim de 800 individus, segons una estimació feta l’any 2012. «Atenent la nova proposta de classificació taxonòmica, són per tant la població de grans simis que es troben en un perill d’extinció més fort», conclouen els autors.