R+D: ancorats en l'1,46% del PIB

Catalunya és un indiscutible motor de la ciència espanyola si es té en compte el nombre de papers o articles científics publicats (20%), la captació competitiva de recursos europeus (40%) o el nombre de centres científics reconeguts en el programa Severo Ochoa (50%), entre altres indicadors. Per aquest motiu, Carles Puigdemont va citar en el seu discurs d’investidura l’èxit de la ciència catalana com una de les raons per disposar d’un Estat propi.

No obstant, que Catalunya superi àmpliament els pobres resultats de la mitjana espanyola no significa que es trobi a un pas de convertir-se en la nova Dinamarca del sud o en la Massachusetts mediterrània, com als seus gestors els agrada pregonar. De fet, poca cosa ha canviat en els últims dos anys de legislatura: la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) segueix ancorada i encara no s’ha pogut sortir del tràngol de la crisi. 

Catalunya inverteix en ciència l’1,46% del seu PIB, lluny del rècord històric de l’1,7% el 2009 i de les xifres superiors al 3% dels països més avançats. La despesa en ciència de la Generalitat de Catalunya s’ha reduït dràsticament dels 1.000 milions d’euros als quals es va acostar el 2010 (va ser de 700 milions el 2014, l’última dada disponible). Els pressupostos s’han congelat i prorrogat durant l’última legislatura.

Nombre de publicacions

L’efecte de les retallades es percep amb un cert retard a causa de la inèrcia de les inversions anteriors, però es pot detectar. A partir del 2014, per exemple, el nombre de publicacions catalanes registrades a les bases de dades Scopus i WOS va deixar de créixer impetuosament i es va estancar. El quadro no és gaire diferent del del conjunt d’Espanya.

Les novetats en els últims dos anys han sigut escasses i bona part de l’èxit se sustenta en iniciatives que acumulen un llarg recorregut, com el programa ICREA de captació de talent, que va fer els seus primers passos l’any 2000; els centres Cerca, una xarxa d’instituts d’excel·lència amb un funcionament molt modern, que es va crear el 2005, i fins al Pla de Doctorats Industrials, que funciona des del 2012.

L’esdeveniment més destacat de la legislatura va ser la inauguració el 10 d’abril passat de la seu de Barcelona de l’EMBL, el laboratori europeu de biologia molecular, que té els quarters generals a Heidelberg (Alemanya). L’arribada del nou institut va ser el resultat d’un treball conjunt de la Secretaria d’Estat d’Investigació (Ministeri de Competitivitat) i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, amb el suport clau del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

De regulacions i fusions

En canvi, la xarxa Cerca es va ressentir dels problemes laborals de l’IREC, institut especialitzat en energia, que va patir un expedient de regulació d’ocupació, i el petit IC3, dedicat al clima, que està en fase de dissolució i els seus investigadors han acabat incorporant-se a altres centres. Un capítol dolorós va ser també la crisi del Parc Científic de Girona, que es troba parcialment en venda (40%) després que un jutjat decretés un concurs de creditors a causa d’ un deute acumulat de 42 milions. 

En el capítol de les fusions, seguint una política d’optimització de mitjans promocionada per la Generalitat, va destacar la incorporació del CREAL, centre especialitzat en epidemiologia, a l’Institut de Salut Global (IsGlobal). Per la seva part, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (Cnag) va passar a formar part de l’estructura del CRG. 

En l’última legislatura no s’ha aprovat al Parlament cap llei de calat sobre R+D. La llei catalana de ciència segueix sense avançar tot i que l’exconseller Andreu Mas-Colell la va proposar per primera vegada el 2003 i la seva aprovació ja es va anunciar el 2012. També s’ha negociat durant tota la legislatura, sense materialitzar-se, el promès conveni sectorial de la R+D catalana, que hauria de garantir un recorregut clar cap a l’estabilització laboral dels científics.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Encara que el gruix de la recerca pública a Catalunya estigués adscrita al Departament d’Empresa –amb els consellers Jordi Baiget i, fugaçment, també Santi Vila–, una de les grans novetats va venir de la mà del conseller de Salut, Toni Comín, al crear una direcció general de recerca en salut i el programa PERIS, l’única convocatòria competitiva de fons per a projectes de recerca de la Generalitat de Catalunya.

Els efectes del procés van esquitxar la ciència al final de la legislatura, quan el control dels comptes de la Generalitat per part del Ministeri d’Hisenda va afectar també desenes de centres de recerca i els va abocar a una lenta paperassa, encara que sense efectes econòmics. Entre les empreses que han canviat de seu per la incertesa política n’hi ha diverses amb seccions de R+D.