La Sindicatura de Comptes considera que la Generalitat va malvendre edificis per obtenir ingressos

La Sindicatura de Comptes considera que la Generalitat de Catalunya va malvendre diversos edificis públics per aconseguir ingressos el 2014, segons l’informe que ha sigut publicat sobre els comptes del Govern relatius a aquell exercici. En aquest escrit, els fiscalitzadors constaten una pèrdua neta de 38,58 milions d’euros en les operacions immobiliàries realitzades en aquell exercici. L’informe descriu que en 12 de les 18 operacions de compravenda d’immobles realitzades per l’Administració en l’exercici del 2014, l’import adjudicat mitjançant subhasta, o de forma directa, estava per sota del cost d’adquisició.

En aquest sentit, la Sindicatura de Comptes apunta que el registre d’aquestes operacions de compravenda, una vegada cancel·lats els censos emfitèutics (de cessió de l’immoble per un temps determinat) que gravaven aquestes finques, va suposar que la intervenció de la Generalitat «reconegués una pèrdua neta de 38,58 milions». A més, la Sindicatura apunta que la intervenció no va registrar la pèrdua financera produïda per la compravenda de quatre finques, que estima en 41,77 milions.

El fet que les operacions generessin pèrdues s’explica perquè durant aquell any la Generalitat va haver de destinar 152,06 milions d’euros a cancel·lar censos emfitèutics que gravaven 14 finques.

L’informe es refereix a les operacions realitzades per la Conselleria d’Economia el 2014, que van permetre al grup assegurador Zurich adquirir el lot de 13 edificis que la Generalitat va treure a la venda en subhasta per valor de 172 milions d’euros, després que una primera subhasta per 215 milions quedés deserta, encara que al final es va adjudicar per 201 milions. Entre els edificis que va comprar Zurich hi havia la seu del Departament de Benestar i Família, en el número 266 del passeig del Taulat, i el complex d’edificis del Departament d’Interior situat al passeig de Sant Joan. També es van vendre els serveis territorials de Salut a Barcelona, en el 134-146 de Pere IV (28,46 milions), i el Departament de Justícia, en el 24-26 del carrer de Casp (23,48 milions).

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’objectiu de l’informe és emetre una opinió sobre si la informació econòmica i financera presentada per la Generalitat s’adequa als principis comptables aplicables i si s’ha complert amb la legalitat. El balanç de la fiscalització confirma que el resultat pressupostari de l’exercici del 2014 va presentar unes obligacions reconegudes (despeses) no financeres de 27.236 milions i uns drets liquidats (ingressos) no financers de 23.527 milions, amb un dèficit no financer de 3.709 milions. El romanent de tresoreria consolidat es va elevar a 2.007 milions negatius, amb una reducció de més del 50% respecte a l’exercici del 2013, quan va ser de 4.234 milions negatius.

Les necessitats financeres de l’exercici del 2014 van ser de 5.406 milions. Pel que fa a la llei d’estabilitat pressupostària, en l’exercici del 2014, la Generalitat va incomplir els objectius de dèficit, deute públic i de la regla de despesa fixats per l’Estat. El dèficit va ser del 2,75% del producte interior brut (PIB), davant un objectiu de l’1%.