L'FMI preveu que Espanya creixi fins i tot més del 3,1% aquest any

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dimarts la seva previsió de creixement d'Espanya per a aquest any del 2,6% que va calcular a l'abril al 3,1%, en línia amb els consens dels experts i una dècima menys del que havia estimat el Govern. Fins i tot veu possible que l'expansió sigui encara més elevada gràcies al fet que "l'impuls generat per les reformes efectuades pot ser més gran del que s'havia estimat". El país, ha sostingut en la seva revisió anual de l'economia espanyola, es troba en el seu quart any consecutiu de creixement i creació d'ocupació "impressionants".

Amb tot, i com és habitual, l'organisme posa a Espanya una llarga llista de tasques pendents. "Ara que madura la recuperació, ha arribat el moment d'abordar les vulnerabilitats restants relatives a l'elevat deute públic, i de finalitzar l'ajust postcrisi del sector bancari encara en curs. Al mateix temps, segueixen sent prioritaris la reducció de la desocupació estructural i el foment de la productivitat. Si no es continuen realitzant avanços decidits en matèria de reformes estructurals i reconstitució de les reserves fiscals, l'economia seguiria sent vulnerable a turbulències, amb el risc de deixar enrere alguns segments de la població", ha alertat.

En el camp de les pensions, un dels seus cavalls de batalla habituals, la institució reclama que les reformes del 2011 i el 2013 "s'apliquin en la seva totalitat" i adverteix que "haurien d'evitar-se els ajustos puntuals, com per exemple en l'índex de revalorització de les pensions". És a dir, que no se superin els límits legals actuals (un mínim del 0,25% i un màxim de la inflació més un 0,5%). També s'ha mostrat partidari d'"un paquet de mesures que incentivin una vida laboral més llarga i fomentin l'estalvi complementari", així com d'una "plena transparència" sobre la situació financera del sistema i les seves implicacions en la renda de jubilació.

MÉS IVA

En matèria fiscal, l'FMI ha insistit també en una altra vella proposta: reduir gradualment el nombre de productes que es beneficien d'un IVA reduït per "reduir el deute, creant espai per protegir degudament els grups vulnerables". També ha demanat "aproximar més" els impostos i les taxes mediambientals als nivells dels països homòlegs de la Unió Europea, lligar la reforma del finançament autonòmic a les revisió de la despesa, i aplicar la regla de despesa a tots els nivells de l'administració.

Quant al mercat laboral, l'organisme dirigit per Christine Lagarde assenyala que és imprescindible que "les condicions de treball s'estableixin de manera flexible d'acord amb les característiques específiques de les diferents empreses i sectors, i afrontar el persistent problema de la dualitat del mercat de treball". Entre els principals problemes a abordar, destaca que "les taxes de desocupació juvenil i de llarga durada segueixen situant-se entre les més altes d'Europa, els nous contractes temporals han seguit superant en nombre els nous contractes indefinits i l'ocupació a temps parcial amb caràcter involuntari es manté en cotes elevades".

REFORMES PENDENTS

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

En l'àmbit de les reformes estructurals, la institució defensa la necessitat de retirar obstacles a la competència amb mesures com l'aplicació de la llei d'unitat de mercat, recolzar el creixement de les empreses amb una reducció de regulacions en funció de la mida i més despesa en R+D, i facilitar l'accés al finançament de companyies innovadores de nova creació ('start ups').

En el sector financer, proposa la creació d'un Consell del Risc Sistèmic interinstitucional per evitar l'aparició de noves bombolles. En aquesta línia, demana que el Banc d'Espanya pugui limitar el percentatge del preu dels immobles que els bancs financen amb les hipoteques i la ràtio de cobertura del servei del deute per evitar noves bombolles immobiliàries. També assenyala, després d'aplaudir sense citar-les la compra del Popular pel Santander i de BMN per Bankia, que hi ha marge per a noves fusions i que les entitats han d'accelerar el ritme de reducció d'actius morosos i d'acumulació de capital.