¿Quantes pomes coneixes de les més de 7.500 varietats que existeixen?

La poma és una de les fruites més populars del món. La concepció de les varietats d'aquesta fruita encara es limita a vermelles, verdes i grogues tot i que es calcula que existeixen més de 7.500 tipus de pomes i que es trigaria uns 20 anys a poder degustar-les totes.

Des del punt de vista nutritiu, la poma és una de les fruites més completes i enriquidores en la dieta. Té un 85% d'aigua en la seva composició, raó per la qual se'n poden elaborar receptes molt variades.

Per picar entre hores també són un bon piscolabis perquè resulten molt beneficioses per a les dents. Al menjar aquesta fruita es fa un massatge a les genives i s'estimula la producció de saliva, que esbandeix la boca.

¿Más dulces o ácidas? Da igual, todas las #manzanas ayudan a proteger nuestra salud bucodental https://t.co/cg7k7dRJ4t #healthytips pic.twitter.com/qwHhNfNBs7

— Clínicas Unidental (@UNIDENTAL_) 8 de junio de 2017

'The gourmet journal' ha elaborat una llista amb les varietats de pomes més famoses, que segur que alguna vegada has provat. 

DOLCES

Red delicious: Emblemàtica dels Estats Units, de color vermell fosc, allargada i grossa. És dolça i cruixent i la seva pell és gruixuda i lleugerament amarga. És ideal per menjar al natural. No obstant, no es recomana coure-la al forn.

Golden delicious: Són diferents de les Red delicious, tot i que les va nomenar la mateixa companyia, Stark Brothers. La seva pell és prima, són més dolces, fermes i sucoses; a més, són més arrodonides. Encara que també són bones crues, resisteixen millor el forn i no es desmunten.

Gala: Són de boniques proporcions, amb la pell prima i groc daurat amb un delicat toc rogenc. Són un creuament entre la Golden Delicious i la Kidd’s Orange Red neozelandesa. De carn groguenca i dolça, és bona com a 'snack', però el seu delicat sabor s'esvaeix al forn.

BARREJA SUCOSA DE DOLÇ I ÀCID

Granny smith: Van ser les primeres pomes verdes americanes. El seu sabor és un agradable balanç entre dolçor i acidesa i són notablement duradores (algunes segueixen en bon estat de sis mesos després de ser collides). Són ideals per fer salses i compotes.

McIntosh: La seva història es remunta al granger John McIntosh, que les va desenvolupar a Ontario, Canadà, el 1870. És la més venuda als Estats Units. És vermella i arrodonida, amb algunes vetes verdoses i carn blanca, aromàtica i molt sucosa. Són bones en pastís, al forn i naturals.

ÀCIDES 

Winesap: Tenen una agradable acidesa i notes especiades i avinades. No a tothom li agrada menjar-se-les crues, tot i que els que les disfruten ho fan amb gran gust. Tenen personalitat i són més petites que altres varietats, però el seu color és més intens i la seva forma és molt atractiva. No són gaire fàcils d'aconseguir, i se solen utilitzar per produir sidra.

Rome: Originàries de Rome, Ohio. Són rodones i lleugerament aplatades, de carn cruixent i gust delicadament àcid. La seva pell és molt gruixuda, per la qual cosa no són ideals crues i sí òptimes per elaborar sidra o per a forn.

Notícies relacionades

¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Gravenstein: Daten del 1700, als Estats Units. De pell fina i molt sucoses, tenen un gust una mica àcid que evoca alguns vins blancs. Produeix sidres interessants i és excel·lent per fer al forn, tot i que és poc freqüent avui dia.

PREPARAR RECEPTES 

Les millors pomes per elaborar vins i sidres són les àcides: la Winesap, la Rome i la Gravenstein. No es recomana fornejar la Red delicious ni la Gala perquè el seu gust s'esvaeix amb l'escalfor.