Les preguntes dels lectors sobre
l'Expedició Malaspina
L'Expedició Malaspina és la missió científica més gran de la història d'Espanya sobre el canvi climàtic i la biodiversitat dels oceans. Un total de 400 investigadors d'arreu del món i 57 marins de l'Armada participen en l'empresa. A bord del vaixell oceanogràfic 'Hespérides' circumnaveguen el planeta
i recullen 70.000 mostres d'aire, aigua i plàncton. L''Hespèrides' destinarà set mesos a la campanya. Va salpar de Cadis el 14 de desembre del 2010 i atracarà a Cartagena el 14 de juliol del 2011, després de fondejar a Rio de Janeiro, Ciutat del Cap, Perth, Sidney, Auckland, Honolulu i Cartagena de Indias.
L'autor d'aquest bloc no es podia imaginar un final millor per a aquesta sèrie de cròniques. Una espurna d'optimisme vital, de voluntat de superació enmig de la inquietant foscor d'un món terriblement incert. Una paella compartida per emigrants i els integrants de l'Expedició Malaspina.
Són espanyols. Joves. A la trentena. Professionals qualificats. Molts d'ells, altament qualificats. Parlen idiomes. Són immigrants a Austràlia. Al confí del món. Als antípodes. Són talents en fuga. Van fugir de la falta de feina o de l'infrafeina i dels salaris mileuristes a Espanya.
No tot és ciència en l'Expedició Malaspina. Ni navegació. A més de la investigació i la travessa dels oceans, l''Hespérides' té encomanada una missió diplomàtica en el seu trànsit austral.
Els expedicionaris de Malaspina ja estan a terra ferma. Trenta dies després de salpar de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), l'Hespérides ha atracat a Perth. Però no ha estat amarrar i sortir. Tres agents d'immigració i duanes han pujat al vaixell i han revisat a consciència la documentació de tots i cada un dels expedicionaris civils.
L'Índic no vol deixar marxar l''Hespérides' sense ballar per última vegada amb el buc i els seus ocupants. Després de bastants dies amb la mar plana com l'aigua d'una piscina, els vents han tornat a aixecar una forta maror. La recta final fins a Perth s'assembla més a un camí de pronunciats revolts.
Ells es presenten com la mà d'obra barata de la ciència, la principal força de treball en les campanyes d'investigació de camp i als laboratoris. Són els estudiants de Malaspina, llicenciats universitaris que estan fent el doctorat o un màster. I no són pocs.
Espanya està portant a terme la principal missió d'investigació marina de la seva història. L'Expedició Malaspina és un ambiciós projecte científic d'escala mundial. Però l'oceanografia espanyola no sempre ha tingut aquest nivell. Fa 40 anys, no hi havia 'Hespérides'.
Cada dia que passa, Perth és una presència més tangible a l'Hespérides. És la força del desig. Entenguin-me el desig d'arribar a port. El qual, és cert, comprèn molts altres desitjos. Perth incrementa dia rere dia la seva quota de presència a les converses i les lectures: què veure, què fer, què visitar, què menjar.
Després de molts dies de navegació oceà endins sense veure absolutament res per sobre de la làmina d'aigua, han reaparegut els petrells planejant a popa i a estribord de l'Hespérides. Són quatre exemplars de bona envergadura, d'entre 50 i 75 centímetres.
A l''Hespérides no només hi viatgen científics i militars. Els quatre dies que el vaixell oceanogràfic va ser afectat per un fort temporal, al sud-est de Madagascar, cada matinada, se celebrava a bord una cimera tripartida per decidir si era segur per a les persones i el material tècnic extreure mostres de l'oceà en aquelles condicions meteorològiques. Un tercer home tenia poder de decisió.
Un dels molts misteris marins que l'Expedició Malaspina pretén desentranyar és la causa del boom de la població de meduses als oceans. Els científics no es posen d'acord sobre això.
Dies i dies de navegació sense que el radar delati cap altra nau. Imagineu-vos aquesta immensitat blava, fora de les rutes marítimes, on les nits clares la infinita simfonia lluminosa de les estrelles colpeix l'ànima més temperada. A més és carnaval.
Després de tres setmanes navegant fora de ruta a l'Índic, enmig del no-res, s'agraeix que passi alguna cosa que trenqui la monotonia, ni que sigui breument. Atenció: la monotonia, no pas les rutines de treball. Aquestes últimes són essencials per a la missió, tant des del punt de vista científic com militar.
Sense afany de frivolitzar, les tisorades també han arribat a l''Hespérides'. El vaixell oceanogràfic acumula un retard de 80 milles (unes set hores de navegació amb bona mar) respecte del pla. És l'herència del fort temporal que va afectar l'embarcació durant quatre dies. Aquesta demora podria semblar cosa de no res, però l'hora prevista per atracar al port de Perth, el 13 de març al matí,
Amb tants dies com té l'any i el ronyó esquerre de l'expedicionari M. ha escollit els últims de febrer per acomiadar-se, amb gran dolor, d'un càlcul. Això no tindria res de particular, si no fos perquè aquells dies M. estava embarcat a l''Hespérides'
L'exploració del cel des de l''Hespérides' és un exercici hipnòtic. A proa, Venus, el brillant planeta germà de la Terra, un dels tres únics cossos celestes que poden ser observats a simple vista de dia, juntament amb el Sol i la Lluna. Sobre el vaixell, embolcallant la galàxia, el màgic halo blanquinós de la Via Làctia.
Científics i militars han avançat sempre més units del que podria semblar. Fins i tot més del que alguns estarien disposats a admetre. Els desenvolupaments científics vinculats a projectes militars són una infinitat. És una obvietat: sense investigació no hi hauria tecnologia de guerra.
L'Hespérides va rebre dies enrere, quan encara navegava al sud-oest de Madagascar, la visita inesperada d'un tauró. Era un esqual solitari i de bones dimensions. Va aparèixer la seva ombra fosca sota l'aigua, a estribord, mentre un grup d'investigadors recollien a coberta mostres d'aigua de la roseta.
Aquestes aigües de l'Índic sud, enmig del no-res, són molt pobres en pesca. Hi ha grans quantitats de nutrients inorgànics: silicats, nitrats, fosfats, nitrits. Però es troben a 4.000 metres de profunditat. Un abisme inhòspit per a les algues microscòpiques que devoren aquests nutrients.
Sobrepassada ja la longitud de les illes Maurici i Reunió, el vaixell oceanogràfic de l'Armada espanyola navega fora de totes les rutes marítimes. No hi ha mai res a la vista a l'horitzó. Només aigua, aigua i més aigua.
Després de cinc dies, per fi ha parat el temporal. S'han acabat les muntanyes russes, el tedi i les cares tristes a bord de l'Hespérides. Tothom torna als mesuraments i la recollida, la filtració, la fixació, l'etiquetatge i l'emmagatzematge de les mostres.
El temporal tampoc permet fer baixar al mar els equips de mesuraments i de recollida de mostres d'aigua i plàncton. És el quart dia consecutiu d'aturada en aquesta tercera etapa de
L'Índic, el més desconegut, el menys explorat dels oceans, segueix imposant la seva capritxosa llei als expedicionaris de Malaspina. Els científics embarcats a l''Hespérides' han complert el tercer dia d'aturada forçosa a causa del temporal que va atrapar dissabte el vaixell i que, contravenint dia rere dia les prediccions, es nega a alliberar-lo.
El temporal no afluixa. La mínima treva que els forts vents van insinuar diumenge a la tarda va acabar sent un mer miratge. L''Hespérides' segueix instal·lat en una muntanya russa permanent.
Havia d'arribar. La borrasca anunciada per dijous o divendres es demorava, però s'oblidaria així com així de la seva cita amb l''Hespérides'. Ahir, dissabte, va atrapar el vaixell, al sud de Madagascar.
Els científics embarcats a l'Expedició Malaspina disposen d'oportunitats molt escasses per relaxar-se i fer vida social
Les travessies marítimes prolongades requereixen disposar al vaixell d'un servei mèdic adaptat a les circumstàncies.
L'estalinisme va promoure als anys 30 del segle passat un moviment que preconitzava l'augment de la productivitat de la indústria socialista a partir de la iniciativa i l'esforç individual dels treballadors, de la seva entrega abnegada i heroïca a la feina en mines i fàbriques.
Amb un petit trago inesperat d'aigua a la platja es colen al cos una infinitat de microorganismes vius, tal com consignava la crònica anterior de l'Expedició Malaspina.
L'Expedició Malaspina pretén fer un catàleg dels organismes microbians que poblen els abismes oceànics i millorar el coneixement sobre la seva funció en els cicles globals de la biosfera
Com colons àvids de trossets brillants al Far West de la febre de l'or, els científics de l''Hespérides' esperen amb impaciència a coberta. No van proveïts amb pics, sedassos i mules, tampoc busquen el noble metall, però semblen posseïts per la mateixa urgència vital inajornable.
L'Hespérides dedica el dissabte a allunyar-se de la plataforma continental africana a la recerca de les planes abissals de l'Índic, on el llit marí es troba a 4.000 i fins i tot 5.000 metres de profunditat. El buc oceanogràfic ha deixat enrere l'Atlàntic i ha entrat en aigües de l'Índic a les 3.55, al creuar davant del cap d'Agulhas
Científics i militars ultimen els preparatius al vaixell abans de salpar cap a l'oceà Índic
¿Voleu saber com és un dia a bord de l''Hespèrides' o qui forma part de l'expedició? Envieu les vostres preguntes i el nostre enviat especial Luis Mauri respondrà els dubtes que tingueu sobre l'Expedició Malaspina.
L'Hespérides és l'únic vaixell d'Investigació Oceanogràfica espanyol dissenyat per a la investigació multidisciplinària a tots els mars i oceans del planeta, fins i tot per les Zones Àrtiques i Antàrtiques.  JOAN COSTA
; "L'Hespérides és l'únic vaixell d'Investigació Oceanogràfica espanyol dissenyat per a la investigació multidisciplinària a tots els mars i oceans del planeta, fins i tot per les Zones Àrtiques i Antàrtiques. ")
; "La tripulació de l'Hespérides, durant l'Expedició Malaspina 2010. L'equip de treball de l'Hespérides està formada per 10 oficials, 10 suboficials i 35 caporals i mariners. A més, pot allotjar fins a 37 científics i tècnics.")
; "Alguns membres de l'expedició arrien el sensor CTD, acrònim de Conductivitat, Temperatura i Profunditat (Depth en anglès). Aquest instrument, format per una roseta de provetes, és indispensable per prendre mostres del fons marí.")
; "Un equip de científics analitzen les mostres recollides en un dels 20 laboratoris de l'Hespérides. Els laboratoris, dedicats a diferents tipus d'investigació, estan situats a les cobertes més baixes on l'impacte dels moviments del vaixell per la mar és menor.")
; "Els membres de la tripulació del vaixell 'Hespèrides' calculen coordenades en un mapa per traçar la ruta de l'expedició, que consta de sis etapes. Durant la travessia, els científics prendran mostres en unes 250 ubicacions diferents d'una profunditat de fins a 5.000 metres.")
; "Un dels membres de la dotació del vaixell d'investigació treballa a la sala de maquines. L''Hespèrides' compta amb sis cobertes i una petita plataforma per a helicòpters. ")
; "Un membre de l'expedició treballa en la taula de comandaments del vaixell. La ruta programada té previst portar el vaixell de Cadis a Rio de Janeiro, Austràlia i Amèrica Central.")
; "La Ministra de Defensa, Carme Chacón, saluda un membre de la tripulació de l''Hespèrides' en l'acte de presentació de l'Expedició Malaspina 2010. El vaixell forma part de l'Armada Espanyola i el seu nom designa les nimfes que guardaven l'Arbre de la Ciència en la mitologia grega.")
Luis Mauri contesta les qüestions plantejades pels usuaris d'ElPeriódico.com
 |
 |
