Les balenes s'exhibeixen a la costa del Garraf

"¡Bufada!", exclama la guaita Elizabeth Fresneda, graduada en Biologia, a l'observar de lluny un exemplar de rorqual comú durant el seu característic procés de respiració. El gran cetaci, d'entre 20 i 25 metres de longitud, expulsa aigua per l'espiracle, un orifici nasal situat darrere el cap, i omple els pulmons d'aire en un moviment d'un so ensordidor. Repeteix l'operació diverses vegades, fins que es torna a submergir a buscar aliment. Se'l perd de vista. A unes 10 milles nàutiques, uns 18 quilòmetres, hi ha el port de Vilanova i la Geltrú. Sitges s'observa a la dreta.

"Durant els mesos de primavera, des del març fins al juny, les aigües del Garraf són una àrea d'elevada concentració de balenes. Són més que un punt de pas, com fins ara es pensava", exposa Eduard Degollada, veterinari, patró del catamarà científic i president de l'associació Edmaktub. Durant la campanya científica d'aquest any s'han registrat més de 80 avistaments, incloent-hi una femella acompanyada per la seva cria, encara que és molt possible que en diversos casos siguin els mateixos individus. "Des de la distància no sempre és possible distingir-los", prossegueix. Als voltants també s'observa una nodrida població de dofins comuns i dofins llistats.

Després de l'avistament del rorqual, la resta de membres de l'expedició Edmaktub anoten totes les característiques de l'animal: lloc i hora exactes d'observació, distància al catamarà, percentatge de cos emergit sobre el nivell del mar, nombre de bufades i marques destacables a la pell, entre altres detalls. Amb aquesta informació s'espera aprofundir en la biologia i el comportament en una espècie tan vistosa com desconeguda. També es col·loquen hidròfons submarins per gravar els sons dels cetacis i es realitzen diversos sondejos per analitzar els microorganismes i les característiques de l'aigua (salinitat, temperatura, pH) a diverses profunditats.

Una mica més tard, el premi és doble. "¡Bufada!", diu ara Sara Serrallonga, graduada en Veterinària: dos grans exemplars de rorqual naveguen junts de forma compassada. El biòleg britànic Nathan Timothy gira el timó cap a estribord perquè és clau arribar aviat. Quan el veler motoritzat és a menys de 100 metres dels exemplars, es paren els motors i Degollada posa en marxa un dron amb càmera acoblada per intentar fotografiar els exemplars. I ho aconsegueix amb perícia. Des d'una altura aproximada d'uns 20 metres, els animals mostren la seva esplendor: eleven el llom repetides vegades i, després d'agafar aire, arquegen el cos i inicien el descens per buscar més menjar. No és possible veure'ls la cua.

BUSCANT KRILL

"Si venen per la costa del Garraf i s'hi estan uns dies és sens dubte perquè aquí troben unes condicions òptimes, començant per la disponibilitat de krill, els petits crustacis que els serveixen d'aliment", explica Degollada. La literatura científica sempre ha considerat que la costa catalana era un punt de pas ocasional de les poblacions de rorqual comú que es dirigeixen des de Gibraltar fins al mar de Ligúria, entre les costes de Gènova i Sardenya, però el president de l'associació Edmaktub està convençut que no és exactament així. "Les balenes van on hi ha menjar. No migren per migrar. Es queden una temporada als llocs atractius i després van canviant". Segons la seva opinió, hi pot haver zones igual d'atractives que el mar de Ligúria. El Garraf en pot ser una.

A la zona d'estudi, entre Sitges i Cunit, la plataforma continental és estreta i està drenada per diversos canons submarins per on circula l'aigua freda amb nutrients. En aquesta zona de confluència -es formen autèntics precipicis-, la riquesa biològica és enorme. N'és una prova el fet que hi pesquen habitualment arrossegadors que busquen gamba vermella.   

MITJANS ESCASSOS

Notícies relacionades

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

La col·laboració dels pescadors és clau, destaca Degollada. Sense ells, seria com buscar una agulla en un paller. Gràcies a un sistema de missatgeria per mòbil, els científics tenen constància immediatament de qualsevol avistament a la zona. I allà es dirigeixen amb el catamarà. Però lamenta l'escassa col·laboració de les administracions i els ajuntaments. De fet, l'associació es manté gràcies a uns quants convenis de col·laboració amb centres científics (Laboratori de Bioacústica de la UPC i Institut de Ciències del Mar del CSIC), més ajudes de la fundacions Zoo de Barcelona i Biodiversitat i els costos de les estades d'aprenentatge a bord. "Això és un treball artesanal i molt voluntariós", diu el cap de l'expedició.

El rorqual comú ('Balaenoptera physalus'), la segona balena més gran després de la balena blava, és un cetaci de distribució cosmopolita. Bona part de les que s'observen al Mediterrani, encara que es desconeix si són totes, migren fins a l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar. Tornen a partir de febrer. "Millorar el coneixement d'aquesta espècie ens ajudarà a protegir-les", conclou Degollada.