El laboratori dels bolets

Unes 120 parcel·les de 100 metres quadrats distribuïdes per tot Catalunya, des dels boscos de Poblet fins a la Cerdanya, s’han convertit en un excel·lent laboratori a l’aire lliure on observar el cicle productiu dels bolets: on creixen millor, com els afecta la sequera o el vent i quines són les millors estratègies per millorar-ne la collita, entre altres aspectes. De la seva anàlisi se n’encarreguen investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) sota la coordinació de l’enginyer Juan Martínez de Aragón.

El matí és càlid i assolellat en una de les parcel·les que supervisa el CTFC al terme de Lladurs, al nord de Solsona. Es tracta d’un terreny dominat per roures i pi roig. «En aquesta zona encara no hi ha bolets perquè les pluges de l’agost van ser escasses. Tot va amb retard», explica Martínez de Aragón, mentre col·loca un anemòmetre per analitzar la dispersió de les espores en funció de la intensitat del vent. 

Visites setmanals

Els científics visiten les parcel·les amb periodicitat setmanal durant sis mesos. Recol·lecten els bolets que observen –de tot tipus, incloent-hi de no comestibles ni apreciats– i els traslladen a la seu del CTFC a Solsona per analitzar-los. «Els classifiquem per espècies i els pesem acabats d’agafar i deshidratats», diu l’enginyer forestal. La campanya comença al juny al Pirineu i finalitza al desembre a les serres mediterrànies.  

L’exuberant vegetació de Lladurs no dona mostres de sequera, però «a deu centímetres per sota del terra falta aigua», incideix Martínez de Aragón. En qualsevol cas, l’enginyer és optimista: «Confio que en menys d’una setmana la situació canviï gràcies a les tempestes que vam tenir fa uns deu dies». Més que tendències climàtiques, els bolets estan íntimament lligats a les condicions dels dies previs: «En dues setmanes de pluja i temperatura propícia, un terreny aparentment sec pot començar a rendir bé», afegeix.

Aquest any, atenent les bones previsions climàtiques, el CTFC calcula que el rendiment mitjà per hectàrea de bosc serà a Catalunya de 60 quilos de bolets i se situarà en la mitjana de les dues últimes dècades. En un any excepcional, com el 2014, s’arriba fins a 200 quilos. Per ara, l’únic evident és que l’inici de la present temporada ha sigut molt pobre. 

    

Després de 20 anys d’anàlisis, les parcel·les han aportat resultats molt interessants. Un és que la producció de bolets augmenta als terrenys amb una correcta gestió. Una de les opcions és reduir l’índex basimètric, és a dir, retirar arbres per afavorir l’arribada de la llum a terra i augmentar així la fotosíntesi. «Això és molt evident en la tòfona, que busca espais assolellats, però també en el rovelló», diu Martínez de Aragón. Això sí, afegeix, massa llum pot ser contraproduent per a altres espècies.

Les clarianes del bosc també fan augmentar la humitat del sòl i afavoreixen el creixement dels bolets. «Si hi ha molts arbres, la disponibilitat d’aigua és molt inferior, cosa que a més fa augmentar el risc d’incendi», prossegueix l’especialista. Durant un treball de camp en una parcel·la a Poblet, els investigadors del CTFC van comprovar que la producció de rovelló es va multiplicar per cinc a l’any següent d’haver clarejat el bosc. 

Una altra qüestió són les hordes del cap de setmana. «Més que la gent en si, el problema és que una freqüentació excessiva pot compactar el terreny i dificultar el creixement dels bolets», explica Martínez de Aragón. Si es gestiona bé, prossegueix, un mateix racó pot produir el mateix tipus de bolet cinc o sis vegades durant una tardor. Encara que és un assumpte discutit, alguns experts consideren fins i tot que l’explotació d’un bosc pot incentivar un increment de producció natural.

Les parcel·les analitzades són molt diverses, però, per regla general, els rendiments més  alts solen assolir-se als boscos de mitja muntanya de pi roig i, en menor mesura, de pinastre. No obstant, és arriscat generalitzar, repeteix l’investigador del CTFC: «Si la tardor és molt plujosa a les serralades litorals, el pi blanc aconsegueix llavors uns rendiments espectaculars».

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

Els especialistes de CTFC assessoren els propietaris forestals i elaboren manuals sobre com gestionar els boscos. Llevat de les tòfones, dels bolets no es pot viure –comenta Martínez de Aragón–, però sí que poden ser un complement juntament amb l’extracció de fusta i el turisme rural. En aquest sentit, l’especialista lamenta que el carnet de boletaire que va impulsar la Generalitat hagi caigut pràcticament en l’oblit. 

¿I com serà el futur? «No observem tendències pel que fa a un augment o reducció de la producció de bolets –conclou l’enginyer del CTFC–, però sí que estem veient que les temperatures més altes endarrereixen l’inici de la fructificació».