Alemanya flaqueja en la seva lluita contra el canvi climàtic

Durant molts anys Alemanya ha sigut un referent ecològic. Proclamada potència líder en la transició cap a un model energètic verd, va impulsar un programa per incentivar les energies renovables que ha aconseguit que fins al 35% de l’electricitat que es produeix ara al país provingui de fonts netes. Els rècords en proveïment nacional d’energia eòlica i solar es baten recurrentment i els alemanys són líders en consum de productes ecològics. La consciència social els ha convertit en un exemple entre les grans nacions industrials. Tot i així, alguna cosa falla en el model climàtic germànic.

Per la seva hegemonia a Europa i després de l’arribada d’un negacionista climàtic com Donald Trump a la presidència dels EUA, la veu de Berlín i de la cancellera Angela Merkel han guanyat força en defensa de l’Acord de París. No obstant, Alemanya s’ha estancat en la lluita contra el canvi climàtic. França i Suècia són els que es van esforçar més el 2016 segons el Climate Change Performance Index. Alemanya està en el número 29 de la classificació, i va camí d’«incomplir els seus objectius de reducció d’emissions contaminants per al 2020», que proposen una retallada del 40%. A més a més, fins a 12 països de la Unió Europea consumeixen més energies renovables que la primera potència econòmica.

MOLT CONTAMINANT / Per més que inverteixi en renovables, els objectius climàtics alemanys no es compliran sense deixar les matèries més nocives. Des del 2012, els subsidis a l’energia verda gairebé no han crescut. A això cal sumar-hi que Alemanya encara depèn de fonts altament contaminants com el carbó, que és el 40,3% del total energètic. D’aquest, el 23,1% es deu a l’ús del lignit, el combustible fòssil que emet més diòxid de carboni (CO2). És altament contaminant, però també més barat que altres fonts. El dany mediambiental del lignit alemany es xifra en 16.800 milions.

Cap altre país al món utilitza tant lignit. El consum i la producció de carbó gairebé no s’han reduït en dues dècades. Encara que s’espera que el 2018 es debati políticament el cas, els experts apunten que les negociacions domèstiques per posar en marxa un pla que compleixi amb l’Acord de París estan «dominades» pels «interessos egoistes» de la indústria del carbó i d’altres energies brutes.

Aquesta doble cara s’il·lustra en la Convenció Climàtica (COP23) que se celebra aquests dies a Bonn. Molt a prop hi ha la companyia minera alemanya RWE, la més contaminant d’Europa, que planeja l’expansió de les seves dues principals mines de Hambach i Garzweiler. Set de les 10 companyies més contaminants del continent són alemanyes; totes exploten lignit. Aquesta contradicció ha fet que les emissions per persona creixessin el 2013 i el 2015.

Notícies relacionades

Obre la cimera del clima: "¿És que no veieu el que ja està passant?"

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

TANCAMENT DE LES NUCLEARS / Arran de l’accident a la nuclear japonesa de Fukushima, el 2011, Merkel va anunciar el tancament de totes les centrals del país per al 2022. Va ser un gest d’estratègia política per robar-los programa als Verds. Amb aquest front a punt de tancar-se, el nou enemic a batre és el carbó. Sis anys més tard i amb un lideratge més reduït, res apunta que la cancellera assumeixi una posició més ambiciosa per impulsar Alemanya en la lluita contra el canvi climàtic.

¿Això pot canviar amb l’arribada dels Verds al Govern? Els ecologistes han fet de l’agenda climàtica el seu principal lema, i han demanat el tancament de les 20 centrals de carbó més contaminants i que es fixin dates per deixar aquesta energia. Sense un pla per reduir els gasos d’efecte hivernacle no seguiran parlant. A l’altra banda, ni conservadors ni liberals accepten regular un sector energètic de gran pes econòmic i milers de llocs de treball. Davant la reducció de nuclears, el país està davant d’una altra contradicció: sense una transició neta més ràpida i ambiciosa seguirà depenent del carbó.