Els cetacis 'esperen' la protecció del corredor mediterrani

Rorquals comuns, catxalots, dofins ratllats i mulars, balenes amb bec de Cuvier i caps d’olles, entre altres espècies de cetacis, comptaran ben aviat amb un ampli territori protegit entre el golf de Lleó i les costes d’Alacant, amb una extensió de 46.000 quilòmetres quadrats, on podran viure resguardats dels sorolls i dels possibles vessaments derivats de l’explotació petrolera. El Ministeri de Medi Ambient s’ha compromès internacionalment a elevar l’anomenat corredor mediterrani a la categoria de ZEPIM, zona especialment protegida, durant la reunió que el Conveni de Barcelona celebrarà al desembre. L’any passat, la Comissió Europea també es va mostrar favorable a la salvaguarda. 

No obstant, les organitzacions ecologistes, socials i locals que impulsen la protecció, englobades sota l’Aliança Mar Blava, no ho tenen gaire clar i emplacen el ministeri a actuar amb rapidesa davant les pressions de la indústria del petroli. De fet, l’àrea prevista per a la

ZEPIM se solapa en bona part amb diverses sol·licituds per a recerca en hidrocarburs en fase de tramitació per part del Ministeri d’Indústria. Altres projectes ja van ser rebutjats. «El Ministeri de Medi Ambient ja ha fet tots els passos necessaris per posar en marxa l’avantprojecte de decret. Esperem la prova fefaent –recorda Carlos Bravo, portaveu de l’Aliança Mar Blava–. Després dels compromisos internacionals que ha adquirit, Espanya no es pot fer enrere».

ELS SONDEJOS

Tot i que queden molts detalls per perfilar, incloent-hi la delimitació geogràfica del corredor, la declaració com a ZEPIM faria pràcticament inviable els projectes de prospeccions que afecten el mar Balear, principalment a la costa de Tarragona i al nord de les illes de Menorca i Mallorca. Al marge del risc de contaminació per fugues, les campanyes d’exploració d’hidrocarburs són particularment perjudicials per als cetacis perquè fan servir sondejos acústics que poden «causar danys fisiològics irreversibles», insisteix Mar Blava.

Així mateix, Bravo explica que la protecció del corredor hauria de comportar un «ordenament de les rutes i el trànsit marí», especialment dels vaixells mercants, un sector també generador de molt soroll. Les activitats pesqueres no es veurien afectades per la ZEPIM. 

Al marge del Ministeri de Medi Ambient, la declaració de la ZEPIM compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Parlament balear, els consells insulars de les Balears i alguns destacats ajuntaments, com els de Barcelona i València, així com les oenagés ecologistes més importants i diverses societats científiques.

VALORS NATURALS

Txema Brotons, especialista en cetacis de l’associació Tursiops, de Palma, explica que la importància de la zona per als cetacis «és coneguda des de fa anys». De fet, considera que el terme corredor no és el més apropiat perquè es tracta d’un territori transitat en les rutes migratòries que porten al golf de Lleó, efectivament, però també és una àrea d’alimentació a causa de l’alta productivitat de les aigües. «Hi ha una gran concentració de nutrients», resumeix Brotons. L’especialista de Tursiops recorda que a les Balears algunes espècies s’observen de pas i d’altres, en canvi, «mostren una alta fidelitat geogràfica», com els dofins mulars.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

Encara que no hi ha censos sobre cetacis ni anàlisis prolongades sobre la seva evolució demogràfica, a la zona es poden observar amb regularitat vuit espècies diferents, totes amenaçades o vulnerables segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN).

Eduard Degollada, veterinari i president de l’associació Edmaktub, recorda que ja el 1998 es va fer la primera proposta de protecció del corredor, amb els treballs dels professors Toni Raga i Àlex Aguilar. «Se sabia que era una zona important per a la migració dels rorquals fins a Ligúria, però ara a més sabem que alguns venen a alimentar-se a la costa de Garraf», i diu: «No només hi són de pas. A vegades veiem famílies amb cries».