Plataforma Castor: el magatzem de gas que mai ho va ser

La plataforma Castor es va aixecar per explotar un antic dipòsit natural de petroli situat sota el llit marí davant la costa de Vinaròs (Castelló). L’objectiu era disposar d’un lloc on emmagatzemar gran quantitat de gas per després poder extreure’l amb rapidesa en èpoques de gran demanda i poca disponibilitat (per exemple, a causa del cessament sobtat de les importacions d’algun proveïdor). Així s’evitarien grans fluctuacions en el preu del combustible.

    

El 1996 es va sol·licitar el primer permís per estudiar mitjançant sondejos la idoneïtat del jaciment, encara que el vistiplau oficial per a la utilització no s’aconseguiria fins 11 anys després. A tot el món hi havia més de 500 emmagatzematges d’aquest tipus, inclòs un de mida més reduïda a la costa de Biscaia. El Castor era propietat de l’empresa Escal UGS, participada en un 66,67% per ACS, la constructora que té com a màxim accionista el president del Reial Madrid, Florentino Pérez.

    

El projecte va ser aprovat pel Govern de Zapatero el maig del 2008 mitjançant un reial decret i les primeres operacions van cmençar l’abril del 2012. Es tractava d’injectar gas a pressió, a poc a poc, per desplaçar l’aigua que en aquells moments ocupava el dipòsit.

    

Al principi no hi va haver problemes, però les coses van canviar quan va començar a omplir-se de gas. A partir del setembre del 2013, després de sis mesos d’injecció, va començar una crisi sísmica que va generar prop d’un miler de tremolors –els més intensos de magnitud 4 en l’escala de Richter– i va sembrar la intranquil·litat als municipis més pròxims. La persistència del fenomen i la coincidència dels epicentres van apuntar de seguida a un únic origen: la falla d’Amposta s’estava movent a causa de la pressió generada.

Pagament per sorpresa

El 16 de setembre del 2013, el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va ordenar paralitzar els treballs al constatar-se, segons el dictamen científic, la seva clara relació amb els sismes. En un principi, Soria va anunciar la seva voluntat de no pagar la indemnització «abusiva» al·legant que no era pertinent perquè es tractava d’un error d’imprevisió de l’empresa. No obstant, el Consell de Ministres va anunciar per sorpresa poc després, el 4 d’octubre, que pagaria 1.350 milions d’euros a Escal per obligar-la a cessar l’activitat. El pagament es va efectuar el mes següent (11 de novembre). L’empresa al·legava que la concessió atorgada pel Govern, en temps del ministre socialista Miguel Sebastián, incloïa una clàusula que garantia la devolució de la inversió en cas de tancament, fos quin fos el desenllaç.

    

La indemnització ja pagada per l’Estat ha sigut assumida pels ciutadans, que la pagaran durant 30 anys a través del rebut del gas. Encara que la compensació pactada amb l’antiga concessionària va ser de 1.350 milions, el pagament a terminis a través del rebut durant tres dècades, amb els interessos, farà que la quantitat abonada finalment superi els 3.500 milions.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

    

El mecanisme dissenyat pel Ministeri d’Indústria per no afectar el dèficit públic va ser usar Enagás, el gestor del sistema, com a intermediari perquè els bancs paguessin la compensació i després se’ls cedís el dret de cobramet amb interessos. El 3 de maig, el nou ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va anunciar que el Castor no es desmantellaria per ara perquè la situació és «estable». Tècnicament està en «hibernació».