elPeriódico.com

Ningú queda impassible davant Neil Harbisson, un noi de 27 anys que aprofita una condició visual hereditària, l'acromatòpsia, per crear art. Amb el seu ull electrònic cibernètic crida l'atenció sobre la seva acolorida obra artística, que ha batejat com a Sonocromatisme, l'art d'escoltar els colors i pintar els sons.

ANNA MAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 17 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

EXPOSICIÓ 'SONOCROMATISME' Can Manyé. Riera Coma Fosca, 42. Alella. D'11.00 a 14.00 hores. 11.00

-¿Què porta al cap?

-És un eyeborg, un ull electrònic creat per percebre les freqüències que emeten els colors i transformar-les en freqüències audibles per via òssia, al meu cap. Sóc un cyborg, que és la unió entre organisme i cibernètica. Així escolto els colors i pinto els sons.

-¿Per què el porta instal·lat?

-La meva acromatòpsia només em permet veure-hi en blanc i negre. I des del 2004, quan vaig incorporar l'ull electrònic al meu cos, puc percebre els colors a través de notes musicals, una cosa que s'aconsegueix abaixant quaranta octaves la freqüència d'un color fins que es fa audible.

-¿Com conjuga sons i colors?

-El cercle cromàtic té 360 graus i jo disposo de 360 notes diferents. Per exemple, entre la nota fa i el fa sostingut tinc 30 notes que, en aquest cas, seria com cobrir la gamma de colors entre vermell i taronja.

-¿Distingeix la intensitat del color?

-Sí. Percebo la saturació de color amb el volum de so.

-¿Pot posar color a una cara?

-Cada cara té un so característic i diferent. Jo creo partitures amb la cara que tinc al davant.

-¿Ha fet retrats sonors a gent famosa?

-Quan tinc al davant un famós li demano que em deixi fer-li un retrat sonor. En segons anoto els microtons que percebo. Així he pogut retratar Montserrat Caballé, Jordi Pujol, Tàpies, Woody Allen, Pau Riba, Carles d'Anglaterra i Nicole Kidman, retrats que es poden escoltar en aquesta exposició.

-¿També hi exposa objectes?

-Sí, i poso color als seus sons. Per exemple, el to de la línia telefònica espanyola és verd, el del despertador dóna un color turquesa i el xiulet d'una tetera és groc.

-¿I a la música?

-La música té color i cada peça és diferent. Els quadros que exposo són peces com Per a Elisa i la Primavera de Vivaldi.

-¿Què passa quan troba un gran nombre de colors junts?

-Escolto una simfonia cada vegada que estenc la roba.

-¿Color i so són iguals?

-El mateix. La seva unió és molt forta, encara que no sentim el color ni veiem el color del so.

EXPOSICIÓ 'SONOCROMATISME'

Can Manyé. Riera Coma Fosca, 42. Alella. D'11.00 a 14.00 hores.

11.00