El Senyor de Bellcaire

A Bellcaire d'Empordà li ha tocat la Grossa. Només així s'entén l'interès mediàtic que ha despertat en els últims dies aquest petit poble del Baix Empordà on viuen 660 veïns. Diaris, televisions i ràdios (inclosos els reporters del programaPunto Pelota d'Intereconomía) han desfilat per aquesta tranquil·la localitat situada a 6 quilòmetres de l'Escala. A Bellcaire li ha tocat la loteria del futbol, perquè allà va néixer el 1969 Francesc Vilanova, Tito, el nou entrenador del Barça després de la increïble era Guardiola.

El pare del tècnic blaugrana, Joaquim Vilanova, assegura que no coneixia la notícia que va fer pública el president Sandro Rosell a la mateixa roda de premsa en què Pep Guardiola va anunciar que se n¿anava. «La meva dona i jo estàvem parant la taula per dinar i ens vam recordar de la roda de premsa del Pep. Vam engegar la tele per veure-la i, quan Sandro va dir que el Tito seria el nou entrenador, tots dos vam exclamar: '¡¿Què?!'. Ens vam quedar amb la boca oberta», recorda.

Pacte de silenci

El pare del Tito, conegut a l'Escala com aTalla, té un acord amb el seu fill, a qui sempre li recomana que no li expliqui «res que no es pugui repetir». Un bon consell que hauria de seguir molta gent. Després de conèixer la bona notícia, Joaquim Vilanova i la seva dona, que ja tenen edat per estar jubilats, se'n van anar a treballar com qualsevol altre dia a les botigues que regenten a l'Escala i l'Estartit. Tot un exemple de la humilitat i serietat d'aquesta família.

Encara que fa una setmana que està atabalat per la premsa, Vilanova pare no perd la bona educació ni el bon humor, i va acceptar el requeriment dels dos periodistes del Quadern del Diumenge que el van abordar dimecres quan entrava a casa. «Bé, si seguim parlant, almenys passeu», convida. I la conversa prossegueix al mateix pati en què Tito martiritzava els seus veïns amb les seves interminables sessions de xuts a la paret. «Es passava hores xutant. I els pobres veïns no es van queixar mai. A vegades, acabàvem de sopar i deia: 'Vaig a jugar una estona', i es passava dues hores xutant la pilota. '¡Però si ja són les 10 de la nit!', pensava jo quan el veia sortir. Estava obsessionat pel futbol. Era pura fibra i un nervi. Molt bon noi, encara que una mica mogut. Jo a vegades el renyava: 'Deixa la pilota que només saps jugar a futbol'. ¡El fred que hem passat la seva mare i jo als camps quan el portàvem a jugar de nen!», recorda.

Com qualsevol pare, el Joaquim no pot ocultar l'«orgull» que sent pel nomenament del seu fill. Tito Vilanova va ingressar a La Masia del FC Barcelona quan tenia 13 anys i va arribar a debutar al primer equip, el maig del 1989, en un partit amistós a Banyoles en què va substituir --coses del destí-- Guardiola i que va acabar 2-6. Va coincidir amb futbolistes que jugaven en la seva mateixa posició, com Milla, Amor i el mateix Pep, que li van dificultar el pas, encara que hi ha qui diu que potser li va faltar paciència per aguantar una mica més al filial, a l'espera d'una oportunitat per poder saltar a la Primera Divisió.

«Ens fa molta il·lusió, però també sentim una mica d'angoixa perquè és un lloc de molta responsabilitat. Però la verdadera notícia per a nosaltres és que, si ho ha acceptat, és perquè es troba bé de la malaltia que ha tingut», afirma el Joaquim, en referència al tumor que se li va extirpar de la glàndula paròtide el novembre passat.

Al pare del futur entrenador del Barça no li agrada sortir als mitjans de comunicació. Prefereix la feina i la discreció que les fotos i la popularitat. Un pudor mediàtic que ha heretat el seu fill. L'estiu passat, Tito Vilanova va declinar l'oferiment que li va fer l'alcalde de Bellcaire, David Font (de la candidatura independent Junts per Bellcaire d'Empordà), per fer-li un homenatge després que el Barça guanyés la Lliga i la Champions.

«Em va dir que no havia fet res important i que hi havia altres persones com pagesos o gent gran que han estat tota la vida treballant, que s'ho mereixien més que ell. És una persona humil i encarna els valors que des de fa anys intentem inculcar als nens del poble amb l'esport», explica l'alcalde. Això no vol dir que el Tito es desentengui del poble que va deixar quan era una criatura. Al revés: cada estiu hi passa uns quants dies de descans.

Vilanova s'ofereix a fer xerrades o entrenaments amb els nens i, segons explica un veí del poble que és una mica més gran que ell, alguna vegada ha convidat diversos pares amb els seus fills a un entrenament del Barça perquè puguin veure de prop els jugadors. «Això per a un nen és millor que qualsevol partit», explica aquest pare entusiasmat.

El nou entrenador del Barça ha estat un acèrrim culer tota la seva vida. Aquesta és una altra característica de la seva família. Joaquim Vilanova va ser un dels fundadors de la penya barcelonista de l'Escala fa més de 35 anys. A més a més d'alcalde de Bellcaire per CiU durant 12 anys (1991-2003), el Joaquim també va presidir una bona temporada el club de futbol del poble. Juntament amb el mestre Jaume Hugas, que era el coordinador del club, van portar a terme una gran tasca per promocionar l'esport i educar els nois en els seus valors.

Tito Vilanova va ser un d'aquells nois. d'aquella època s'explica al poble que el fill del president del Bellcaire va desobeir l'entrenador durant un partit. El tècnic havia demanat al petit dels Vilanova que deixés aparcada la seva vocació golejadora perquè necessitava que marqués un perillós jugador de l'equip rival. No li va fer cas i es va llançar a l'atac. Després del partit van venir les recriminacions i, quan l'entrenador li va preguntar per què no havia seguit les seves instruccions, la seva sincera resposta va desactivar el seu empipament: la mare de Tito li havia promès que li compraria una samarreta del Barça si marcava un gol.

L'alcalde està encantat que el nomenament de Tito Vilanova hagi catapultat a la fama el nom de Bellcaire d'Empordà. Una població que té un castell palau del segle XIII que ha estat restaurat, i que cada any celebra una representació teatral,Bandera de Catalunya, que és l'«essència» de la història medieval d'aquesta petita localitat ubicada als peus del massís del Montgrí. «El nomenament de Guardiola i el del Tito com a tècnics del Barça demostra que no cal sortir a l'estranger. Encarnen els valors de la feina i la serietat pròpies de Catalunya. Són una manera d'entendre l'esport que és molt d'aquest país», afirma Font.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A l'escola de Bellcaire, una vintena de nens d'entre 6 i 7 anys juguen al pati. Un camp de futbol improvisat en què Tito Vilanova va jugar durant la infància, encara que també va estudiar a l'Escala i a Figueres abans d'ingressar a La Masia. Tots els nens saben qui és el seu il·lustre veí, quin club entrena i fins i tot el motiu que l'ha portat a agafar les regnes del primer equip. «Serà el pròxim entrenador perquè Guardiola es jubila», diu un d'ells que, des de la seva curta edat, deu veure el tècnic del Barça com una persona molt gran.

Són nens amb memòria i encara recorden el dit de José Mourinho. «A una persona tan discreta com el Tito, la popularitat que li va donar l'incident amb Mourinho no li va agradar gens. Ell és tot al contrari», afirma l'alcalde. «I per nosaltres, aquella agressió és com una metàfora del caràcter català: resistirem, encara que ens posin el dit a l'ull», diu Font amb la seva característica facilitat per convertir en símbols polítics els successos esportius. Piqué assegura que Vilanova era un «bon noi» i que treia «bones notes», malgrat que era un alumne «una mica tímid». Un caràcter discret que, segons sembla, encara conserva. «Quan me'l trobo pel carrer sempre el vaig a saludar i encara em continua contestant amb certa timidesa», explica. Una prudència enganyosa, ja que es desferma en vigoroses manotades quan un entrenador portuguès el provoca.