Rafael Pradas: «El Carmel suburbi ja no existeix de portes cap enfora»

El veterà periodista, autor de múltiples obres sobre la història de la ciutat, va presentar ahir El Carmel, 30 anys de progrés. Un barri de gent lluitadora, un ampli repàs de la profunda transformació d'aquest muntanyós racó de la ciutat.

-El Carmel que es va trobar fa un any, quan va començar a investigar per al llibre, ¿era el que s'imaginava?

-No. Era molt diferent del Carmel d'abans, el que la gent acostuma a tenir a la ment. No hi té gaire a veure en moltíssimes coses.

-¿En quines?

-Hi ha molts paisatges urbans que han canviat. Llocs que ja no existeixen perquè han millorat. Els carrers empantanegats, plens de terra, porqueria i restes de la construcció. El Carmel de fa 30 anys tenia un aire de suburbi, en el sentit més pejoratiu de la paraula. Aquest Carmel ja no existeix de portes cap enfora.

-¿De portes cap enfora?

-Hi ha sectors que des del punt de vista de la vivenda encara estan en una situació difícil. Zones, com el carrer de Sigüenza i els voltants, on hi ha un tipus de construcció molt precària des del punt de vista de la salubritat i la comoditat.

-Però són minoria...

-Sí, sí. En el seu conjunt, el Carmel ha fet grans canvis, sobretot amb l'arribada del metro. Hi haurà un Carmel d'abans i un altre de després de l'arribada del metro, que ha trencat o trencarà l'aïllament del barri. Es produiran dinàmiques de canvi impossibles d'endevinar. El metro pot generar dinàmiques en tots els sentits. Et posa al mapa.

-¿Encara és un barri desconegut?

-Sí. En general els barcelonins coneixem l'Eixample, una mica, Ciutat Vella, una mica.

-¿Com seria avui el Carmel sense un veïnat tan guerrer?

-Les millores del Carmel són atribuï­bles, en bona part, a l'associació de veïns; a la presència en aquesta associació de gent molt combativa procedent tant de moviments sindicals com intel·lectuals i, a la vegada, d'una sensibilitat per part de l'ad­ministració.

-¿Està superat l'esvoranc?

-Encara hi ha gent molt afectada. Sobretot la que vivia a la zona zero. És fàcil dir que va ser una oportunitat, però s'ha d'anar amb molt de compte quan es diu això. Barcelona, com moltes altres ciutats, ha avançat a cops: perquè vénen els Jocs, perquè s'ha d'obrir un carrer o perquè passa una desgràcia, com l'esvoranc del Carmel, que també va servir per avançar.

Notícies relacionades

El permís de 24 hores d’obres al Camp Nou s’allarga al 30 d’abril

Melòmans sense tamboret

-¿Quins són els reptes pendents per als pròxims 30 anys?

-Encara falta lluitar pels accessos viaris i per la recuperació de molts espais públics. Està pendent, per exemple, una gran reforma de la Rambla del Carmel.