Objectiu, salvar la Ricarda

El creixement de l'aeroport del Prat ha deixat víctimes urbanístiques en el camí. Una d'aquestes és la Casa Gomis, més coneguda com la Ricarda, l'admirada residència de coberta de volta que es troba a la frontera de les noves pistes d'enlairament, a prop del mar i envoltada de pinedes. L'agressió sonora del constant enlairament d'avions la fa inhabitable. La joia arquitectònica d'Antonio Bonet (Barcelona, 1913-1989) té el perill de caure en l'espiral de la decadència.

La Ricarda és l'única casa catalana de la segona meitat del XX que figura a Iconic Houses, que s'uneix a les sol·licituds de molts arquitectes que, com Oriol Bohigas, reclamen que les institucions protegeixin i donin un sentit públic a aquesta obra de Bonet, que d'estudiant va col·laborar amb Josep Lluís Sert.

El 1936, Bonet va viatjar a París, on va treballar a l'estudi de Le Corbusier, però a l'esclatar la guerra civil va emigrar cap a Sud-amèrica. Allà va fer la major part de la seva obra. Quan va tornar a Barcelona va projectar el Canòdrom de la Meridiana, que el 1963 va guanyar el premi FAD. Una altra meravella pendent de destí.

Bonet va treballar des del 1949 fins al 1963 en estreta complicitat amb el matrimoni Ricardo Gomis i Inés Bertrand, propietaris de quatre hectàrees d'una finca del camí de l'Albufera del Prat de Llobregat. Tot i que gran part de la seva relació va ser a través de correspondència, ja que llavors ell vivia a l'Argentina i va haver de dirigir l'obra des de la distància. «La primera trobada de Bonet amb els meus pares va ser el 1949, en el seu primer viatge a Barcelona des del 1936. Va esbossar un projecte que no va tirar endavant, però la segona proposta, la del 1953, va ser la definitiva», explica Marita Gomis, un dels sis fills del matrimoni.

Juntament amb les seves dues germanes amb residència a Barcelona, té cura de tot el que afecta el manteniment de la casa. S'encarrega de les visites guiades, que comporten «algun» ingrés per pal·liar les despeses. «Encara no tenim pàgina web, però el boca orella funciona. Vénen de moltes escoles d'Arquitectura de tot Europa. Hi ha professors com Jordi Garcés que sempre hi porten els alumnes», explica.

La finca la Ricarda era un paisatge de dunes i Bonet va aconseguir harmonitzar la casa amb aquest entorn paradisíac. L'edifici de formigó armat amb parets de gres i de vidre està format per pavellons que recorden els hangars que alberguen avionetes. Totes les estances s'uneixen de manera asimètrica en una sola planta, per la qual cosa l'arquitecte va renunciar expressament a les vistes a la platja. «El mar s'intueix amb el so de les onades i l'olor salina», diu Gomis.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Destaca l'espectacular sala de 120 metres quadrats, que és l'eix central d'altres espais lluminosos, com el menjador, la cuina, els lavabos, els passadissos envidriats, els dormitoris, les terrasses, el porxo i el jardí.

«La Ricarda es va convertir en refugi de l'art català durant els últims 15 anys del franquisme», assegura Gomis, mentre mostra als alumnes d'Interiorisme de l'Escola Massana fotografies del seu pare juntament amb Antoni Tàpies i Joan Miró a la sala de concerts.