«Es ven llicència de pis turístic per 90.000 euros a Ciutat Vella»

Una llicència d'apartament turístic obtinguda fa uns anys per poc més de 200 euros cotitza ara a entre 35.000 i 90.000 euros al districte de Ciutat Vella. Només es tracta del permís d'activitat, sense comptar amb la vivenda. La megabombolla desencadenada és simple fruit de la prohibició i la consegüent especulació que s'ha forjat a la zona. El mur de contenció en forma de normativa que va aixecar  el mes d'octubre passat l'Ajuntament de Barcelona contra la contagiosa proliferació de l'allotjament turístic ha comportat uns efectes secundaris tan perillosos com la mateixa infecció -o saturació- original.

El pla d'usos del districte i la seva posterior modificació, a la tardor, va limitar la incorporació de nous llits a l'abarrotat territori. Només eren possibles en comptades zones perifèriques i en circumstàncies excepcionals. Però sí que va facilitar la reubicació de les existents. I és aquí on, sense pretendre-ho, ha convertit els titulars de les llicències vigents en potencials especuladors per pura llei de l'oferta i la demanda. La nova borsa de llicències que gestiona el Gremi d'Hotelers de Barcelona per facilitar el desenvolupament del sector a la zona té preus d'escàndol. Els que tenen una llicència d'apartament turístic i la traspassen aconsegueixen un negoci rodó. Segons dades del gremi, fins ara s'han fet diverses transaccions a 35.000, 50.000 i 55.000 euros. En aquests moments hi ha sis llicències turístiques disponibles per preus que van des dels 50.000 fins als 90.000 euros.

PENSIONS REVALORITZADES / No són les úniques que cotitzen alt. Per obrir un hotel al districte central de Barcelona hi ha la complexa fórmula de rehabilitar i ressuscitar un edifici catalogat, o bé de reubicar llits d'un negoci que tanca en un altre. D'aquesta manera, els titulars de les velles pensions de tota la vida estan fent sucoses operacions al vendre la seva llicència de places (independentment que també venguin o no l'immoble que les acull). Així, en l'actualitat n'hi ha quatre que venen les seves llicències (un total de 47 places). El preu mitjà de la plaça és de 20.000 euros. Si un hoteler vol repescar aquests llits, n'haurà de pagar tants com en vulgui, a més a més dels costos de l'immoble que reformi o aixequi.

No és una pràctica nova, ja que la venda de llicències de bars musicals, restaurants i discoteques sempre ha cotitzat alt a les zones on estaven prohibides les noves obertures. Però sí que és un fenomen recent en l'àmbit turístic. N'hi ha prou de recordar que a cinc metres de Ciutat Vella, a l'Eixample (amb 3.304), on no hi ha restriccions com a la resta de zones, qualsevol interessat pot aconseguir una llicència de pis turístic per 227,28 euros i uns simples tràmits a cada seu de districte.

L'apartat dels apartaments turístics és dels més sucosos per les seves singularitats. L'ajuntament ha donat sis anys de termini perquè en el cas de Ciutat Vella, on només n'hi ha 617 d'autoritzats, deixin d'ubicar-se aïlladament en comunitats de veïns i s'aglutinin en edificis verticals dedicats a aquest ús. Però la concentració no és fàcil. És necessari  que cada un dels pisos destinats al viatger aconsegueixi una llicència. Com que no se'n concedeixen de noves, aquestes han de venir del trasllat d'altres. I és aquí quan els que les venen fixen preus estratosfèrics, sabent el negoci que es generarà de manera segura al cotitzat districte. En el cas dels pisos turístics no importa el nombre de llits que tinguin, la llicència és universal encara que provingui d'una propietat amb una habitació o moltes més, al marge dels seus metres.

Notícies relacionades

Així són els quatre arbres del Jardí Botànic Històric de Barcelona declarats ‘monumentals’ per la Generalitat

Barcelona iniciarà els dies festius d’obertura comercial en zones turístiques el 18 de maig a l’espera d’un nou pacte per al 2026

FUTUR / El gremi lamenta l'especulació «pura i dura» que ha provocat aquest sistema de control de l'allotjament. El col·lectiu és partidari dels edificis complets per assegurar les seves condicions de seguretat i qualitat de manera uniforme, encara que és conscient que no es pot posar el candau a l'assumpte a tota la ciutat (ja n'hi ha 7.076) perquè vulneraria normes europees sobre el lliure mercat. En canvi, la patronal Apartur defensa que la filosofia original de l'apartament és endinsar-se en la realitat d'una ciutat i «interactuar amb la gent».

El dubte ara és si aquesta situació s'estendrà a la resta de la ciutat si el municipi imposa restriccions en altres districtes.  Ni la carta blanca sembla viable, ni tampoc coartar el veí que, legalment, vulgui treure profit del filó turístic.