Luis Ángel Fernández Hermana va ser un dels pioners d'internet a Catalunya, i gairebé a Espanya. Periodista científic, va descobrir la xarxa des dels seus inicis i ho explica a les pàgines d'EL PERIÓDICO, on va ser el primer director de l'edició digital, i després des d'Enredando, revista digital, on cada dimarts va publicar un editorial durant vuit anys sobre com evolucionava internet i contava el que passava al món. Ara reuneix aquests vuit anys de cròniques setmanals a Historia viva de internet, un llibre en dos volums que publica en paper l'editorial UOC.

Luis Ángel Fernández Hermana, amb el seu llibre.

--Va ser el primer que va parlar d'internet a Catalunya. ¿Com es veia llavors?
--Era estrany que algú tingués el món al seu ordinador. A la redacció com a molt s'acostaven al teletip i jo els tenia tots i, a més, serveis que no coneixia ningú. Era un rang d'informació que entrava en un paisatge nou que el periodisme no va entrar a comprendre. Hi ha hagut una posició gremial de defensa del món de la informació perquè internet posava en qüestió la tasca del periodisme.

--¿Com veus ara els mitjans digitals?
--Ha sigut un constant mirar als Estats Units per veure què feien, amb la contradicció que no tenim la cultura dels EUA de pagar per la informació de qualitat. El nostre entorn és diferent. No hi ha un sol mitjà imprès que hagi liderat una iniciativa a internet que hagi estat seguida de forma massiva pels internautes. Yahoo, Google o Facebook tenen les seves pròpies regles. Internet ha canviat tot a la vida de les persones. Abans només els mitjans de comunicació érem molt poderosos perquè teníem l'altaveu. Ara la resta de la societat també s'ha construït l'altaveu.

--¿Com ha crescut internet a Catalunya?
--Catalunya va ser pionera d'internet a Europa, perquè Compuserve tenia servidors aquí. El que ha passat no és tant que Catalunya s'hagi quedat enrere sinó que els altres s'han posat al nivell. Però sí que és cert que en l'última dècada, s'ha produït un retrocés perquè iniciatives socials no s'han configurat com a societat de la informació. S'han perdut oportunitats com Localret o l'Administració Oberta. Internet ha crescut en usuaris però el seu ús per fer coses segueix sent baix.

--¿No hi ha hagut la idea que part dels ciutadans es podien quedar fora?
--No hi ha problema. Si a una dona del Pakistan que no sabia si tindria llum al seu poble li dius que podrà parlar amb la seva família a través de Skype, no hi veu cap problema i ho adopta ràpidament. Si vas a la parada de l'autobús i pots saber quant trigarà a passar, doncs tampoc. Hem trigat a arribar-hi. Però hi ha hagut iniciatives molt interessants, com Locomotora, una eina de participació ciutadana que va impulsar el Tecnocampus de Mataró el 2001 i en què es van discutir polítiques durant nou mesos.

--Enredando va ser pionera però tampoc es va entendre gaire. ¿Has tingut la sensació d'haver arribat massa aviat?
--M'ho han dit sempre. Hi ha un aforisme polonès que diu que molts dels que es van avançar al seu temps van haver d'esperar-lo en llocs poc còmodes. En moltes coses anàvem molt per davant. Jo era d'internet, un país on passen moltes coses però que quan en desconnectes ja no existeix. Per una part et sents més sol que la una, i per l'altra estàs aprenent moltíssim. Enredando es va enfonsar, a part de per problemes de gestió i finançament, perquè cada vegada havíem de fer més coses. Vam haver de construir una plataforma per gestionar xarxes de coneixement que ningú sabia com es feia. La primera vegada que apareixen les xarxes socials les vam fer nosaltres, el novembre del 98. Teníem un fòrum, ressenyes, resums de tot el que es comentava, eren autèntiques comunitats virtuals. MySpace va sortir el 2005 i Facebook només se centrava en contactes.

--¿Hi ha hereus d'aquest esperit de destil·lar coneixement? ¿Podria ser Twitter?
--Twitter és una eina de comunicació però no processa la informació. Hi ha un forat negre digital que ha fet que es perdessin quatre cinquenes parts de la informació d'internet. Adquirir informació i coneixement per actuar amb el món no ho dóna Twitter. Hi ha moltes iniciatives al món que han construït processos per gestionar coneixement.

--¿És això el que li ha faltat al 15-M?
--El 15-M no ha acabat de consolidar-se per falta d'una xarxa que l'articuli. Els mitjans socials són molt fàcils, però com organitzem la informació amb què el ciutadà pren decisions és més complex. I d'això, se n'han adonat tant els del 15-M com una multinacional. Es tracta de com produir coneixement per actuar al món. Arribar a tot arreu ja no és el problema, el problema és què estem comunicant.