elPeriódico.com

El 1987, fa 23 anys, Kenizé Mourad va bolcar la seva novel·lesca vida i els seus sorprenents orígens a De part de la princesa morta (ara reeditat per Espasa), un clàssic traduït a 30 idiomes que ha venut milions d'exemplars. Aquesta dona nascuda a París el 1940 va créixer en un orfenat fins que cap als quinze anys va descobrir que era filla d'un rajà hindú i de la princesa Selma de Turquia, néta de l'últim sultà otomà. Mourad torna ara al seu país patern, l'Índia, amb una novel·la gens autobiogràfica

Filla de rajà i princesa 8 Mourad, la setmana passada a Barcelona. JOSEP GARCIA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 42 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 16 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

-A la ciutat d'or i argent (Edicions 62 / Espasa)-, basada en uns fets històrics: la rebel·lió dels sipais (soldats hindús i musulmans sota comandament anglès) contra els colonitzadors britànics el 1857.

L'ànima de la revolta

L'escriptora i periodista rescata de l'oblit, i amaneix amb una imaginària història d'amor, la vida de l'orgullosa i intel·ligent Hazrat Mahal, quarta dona de Wajid Ali, que governava el ric, sumptuós i bell regne d'Awadh amb el permís de la britànica Companyia de les Índies Orientals, que va decidir annexionar-se tot el territori i va provocar l'aixecament. La capital del regne, Lucknow, és «la ciutat d'or i argent» que dóna títol al llibre.

«Hazrat Mahal va ser una heroïna fantàstica, de família humil i educada com a cortesana -diu Mourad aquesta setmana a Barcelona-, que segons els anglesos va ser l'ànima de la revolta dels sipais contra els britànics». Aquella rebel·lió va ser la primera contra els colonitzadors i, tot i que va ser sufocada de forma sagnant, «va obrir el camí cap a la independència de l'Índia».

L'autora va dedicar dos anys a documentar-se. «A ella la vaig descobrir per un amic del meu pare que era el seu rebesnét i que vaig conèixer a Lucknow. Allà molts tenen avantpassats que van lluitar al seu costat i gran part de la informació la vaig obtenir gràcies a la tradició oral perquè no hi ha gairebé res escrit. M'explicaven que va prendre part en una batalla, que anava al capdavant del seu exèrcit cavalcant el seu elefant i com el seu fill va ser coronat rei».

A Mourad, que ha estat corresponsal a Bangla Desh, Etiòpia, el Líban i l'Iran, li interessa transmetre, a través de la novel·la històrica, missatges actuals. Com ara trencar la imatge de la dona musulmana amb l'atípica figura de Hazrat Mahal. «No és veritat que les dones estiguin sotmeses. A casa tenen el poder, prenen les decisions econòmiques. Per sobreviure en un context masculí, com li passa a l'heroïna del llibre, han de desenvolupar la intel·ligència per aconseguir el que desitgen de forma indirecta». En aquella època d'intrigues i espies, Mourad destaca la importància de l'eunuc de la reina -«eren els ulls i les orelles d'aquelles dones que no podien sortir de l'harem».

Mourad també trenca una llança a favor de la tolerància entre religions i cultures. «Els anglesos van aplicar la política de dividir per regnar», diu, i van intentar enfrontar hindús i musulmans, que fins llavors convivien en harmonia. «Hi ha una fusió entre les dues cultures que va donar lloc a l'estat més ric del nord de l'Índia en arquitectura, música o pintura». I enmig, els britànics, que es creien superiors. «Avui és igual, a Occident tenim un problema de desconeixement i ignorància de les altres cultures i només volem imposar els nostres valors a la resta del món», creu, i això, afegeix, només porta «terrorisme, violència i morts a l'Iraq o l'Afganistan».