«Tot passa per alguna cosa, i jo havia de tornar a les Corts»

De vegades, el destí es troba tan a prop... que només cal travessar el carrer. Per a Elisabet Pedrosa així va ser. Va travessar el seu carrer i, quan va posar els peus en aquella fruiteria, va entrar en un interessant viatge a l'Índia, a les relacions humanes, a la sensualitat i a l'amor. Tot això li va marcar el futur, sense sortir de les Corts. La seva passió per la fruita la va portar a la seva atracció pel viatge a altres cultures, a través de tot el que li anava explicant el noi de la fruiteria -un indi sikh-, fins que va descobrir que se n'havia enamorat.«No sé si hauria pogut passar en un altre barri. En un altre districte més mestís, potser no m'hauria fixat en algú com ell. A les Corts, un indi crida més l'atenció», afirma l'autora del llibre que recull aquesta història:El meu amor sikh(Ara Llibres).

Elisabet Pedrosa va néixer a l'Eixample, però als cinc anys, la seva família es va traslladar a les Corts, al carrer de Joan Güell, molt a prop de l'empresa on treballava el seu pare.«Vaig viure aquí fins als 23 anys. Després vaig estar a Sants, a l'Eixample, a Ciutat Vella i un any al Brasil»,explica la guionista de Catalunya Ràdio. Des de fa uns anys ha tornat al barri de la seva infància.«Després d'anar pel món, em vaig adonar que les Corts m'agrada. És un bon barri per tenir una família. Té parcs bonics, serveis, i està ben cuidat», puntualitza.«L'únic que enyoro és el mar. Quan vivia a Ciutat Vella, em solia escapar a la platja. Aquí a les Corts, la substitueixo per la piscina, encara que no em treu les ganes del mar»,assenyala Pedrosa.

Conèixer les coses

Dels seus professors a l'escola Lavínia (Fígols, 20), on va estudiar, va aprendre alguna cosa que valora moltíssim: per conèixer les coses, cal tocar-les.«Els meus professors eren molt hippies, no ens feien exàmens i ens feien sortir molt de classe. Si ens veien cansats, ens deien: 'sortim al pati'», recorda.«Era, i és, una escola activa catalana, del col·lectiu de Rosa Sensat». Sortir i enriquir-se és el que ha practicat sempre que ha pogut, fins que va tenir els seus fills.«Viatjar hauria de ser una assignatura obligatòria a l'escola. És la millor manera d'aprendre que hi ha altres maneres de ser i de fer»,reflexiona Pedrosa.«Si et mous, tens, a més, perspectiva per valorar el que deixes enrere», afegeix. Això va ser el que va acabar fent respecte a les Corts.«Tot a la vida passa per alguna cosa, i jo havia de tornar i reconciliar-m'hi», diu.«Sempre havia pensat que era un barri pijo, que no tenia suc, insípid, que hi havia molta més moguda en altres barris, però ara sé que ho té tot per viure tranquil·lament», diu satisfeta.

Una de les coses que aprecia moltíssim de les Corts és viure tan a prop del Camp Nou.«El Barça decora la nostra vida de barri. Vivim amb els partits integrats, sense molestar-nos en absolut»,diu.«Des del pati de casa, sentim els crits de gol o gairebé gol, i des de la finestra de la cuina veiem arribar i marxar els culers. No ens fa falta anar al camp. Igualment ho vivim. I jo, sempre, connectada a la retransmissió del Puyal»,declara la periodista.«I, quan surt la rua per celebrar les copes, som els primers d'arribar-hi», apunta.

El viatge de la vida

Quan Pedrosa va tornar a les Corts, després del seu periple per altres districtes i països, ho va fer amb els seus fills Gina i Pol, que ara tenen nou i sis anys. La Gina té la síndrome de Rett i a les Corts hi ha la fundació Esclat, que ofereix el que necessita un nen amb les seves característiques.«La inclusió, en un cas així, està fora de lloc. Ells necessiten atenció integral pels seus problemes de salut i motricitat»,explica l'autora deCriatures d'un altre planeta (La Magrana/Dèria Editors), les vendes del qual es destinen a investigar aquesta malaltia.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

«Separada i amb dos fills, viatjar era molt complicat», diu. Però ella va aprendre a viatjar d'una altra manera, en les seves visites al mercat de Collblanc, «més mestís que el de les Corts», diu. A la fruiteria del davant de casa seva«practicava anglès i m'interessava pel país de qui em despatxava, mentre ell -avui el seu marit i pare del seu fill Jan, de cinc mesos--es preocupava per l'estat de la meva filla», explica.«Al final, la fruita era només l'excusa per tornar», aclareix.

Elisabet Pedrosa no va dubtar a publicar la seva història.«Passen molt poques coses tan xules a la vida, i jo penso que és important explicar-les»,precisa.