La dona corre més risc que l'home de ser jubilada pobra

De la «feminització de la vellesa», al comptar les dones amb més esperança de vida que els homes; a la de la pobresa. Un estudi del IESE i VidaCaixa adverteix d'aquest risc social, que és la conseqüència d'un sistema públic de prestacions que «penalitza» els que interrompen o redueixen la seva vida laboral per ocupar-se dels fills i la família, que gairebé sempre són les dones, segons destaca la professora del IESE, Nuria Chinchilla.

Malgrat que el seu import no ha parat de créixer els últims anys, les dones perceben una prestació mitjana, que inclou des de la de jubilació fins a la d'orfandat, un 38% inferior a la dels homes. El diferencial entre els dos sexes, a més, no s'aproxima.

És una escletxa que també es registra a nivell de la Unió Europea (UE) i «una discriminació que no es deu estrictament a raons de gènere, sinó que és més conseqüència de la realització de diferents tipus de jornades o feines», segons els autors de l'estudi.

La prestació femenina mitjana és de 659 euros, davant de la mitjana de 1.067 dels homes. A la franja d'entre 60 i 64 anys  el diferencial és del 34%, 847 euros davant de 1.284. Però la disparitat més elevada es troba en el tram de 70 a 74 anys, en el qual les prestacions que rep la dona són, de mitjana, el 41% inferiors a les de l'home.

INTERRUPCIÓ DE LA VIDA LABORAL / El desfasament s'explica en l'estudi Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida, que a més a més de Chinchilla van presentar ahir el vicepresident executiu i conseller delegat de VidaCaixa, Tomàs Muniesa, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa.

L'informe destaca que l'escletxa existent és deguda al fet que les dones es veuen més forçades a interrompre la vida laboral. «La majoria de conflictes de conciliació entre feina i família es resolen perquè la dona renuncia durant un període de temps a una feina remunerada o bé redueix la seva jornada laboral», s'afirma. Treballar menys hores fora de casa i durant menys anys té un impacte negatiu en la renda actual i en la futura.

El recurs a les excedències, feines a temps parcial o l'abandonament del mercat laboral de manera temporal o indefinida dóna com a resultat un salari mitjà que l'any 2011 va ser un 77% inferior al de l'home: 19.767 euros davant de 25.667, segons explica l'estudi amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Al seu torn tenen una esperança de vida que supera en cinc anys la dels homes, amb una mitjana de 27,3 anys al davant a partir dels 60 anys, davant dels 22,6 dels homes. Amb un import de cotització menor i per menys temps, les seves prestacions futures seran menors, malgrat que acabin vivint més temps que els homes.

Tres variables contribueixen a empitjorar les prestacions femenines. Per una banda, les dones han participat menys en el mercat laboral, encara que la seva integració és creixent; per l'altra, han dedicat menys temps en termes mitjans a una feina remunerada. I, finalment, obtenen ingressos més baixos que els homes al disfrutar menys que aquests, en termes globals, de contractes a temps complet, segons assenyala l'estudi.

Amb aquesta combinació més una esperança de vida que supera en cinc anys la dels homes, el risc de pobresa femenina a la vellesa supera a Espanya el 12% el dels homes, subratlla l'informe. A més, entre els 65 i els 74 anys, el 65% dels homes tenen alguna malaltia o problema crònic de salut, mentre que en les dones la quota s'eleva al 71%. «Per tant, són elles les que tenen més possibilitats d'acabar com a dependents i caure en nivells de pobresa», destaca l'estudi, els investigadors del qual són Esther Jiménez i Marc Grau.

La qüestió és que l'allargament de l'esperança de vida es combina amb una taxa de fertilitat que està en descens, la qual cosa dificulta el reemplaçament generacional i arribar a tenir prou població activa per atendre les prestacions de jubilació.

Tot això passa en un país en el qual la tendència demogràfica revela que el 2052, si no es produeix un fenomen immigratori com els anys previs a l'actual crisi, la taxa de dependència serà a Espanya del 99,54%. Això suposa una persona activa per sostenir cada una de les inactives, cosa que fa pràcticament inviable el sistema.

Notícies relacionades

Això és el que perds de pensió si decideixes jubilar-te abans de temps

Europa pateix un nou càstig borsari després de l’ofensiva aranzelària dels EUA: l’Ibex es desploma un 2,7%

Chinchilla va destacar la necessitat de saldar el «deute històric» amb les dones que han estat mares i va defensar la combinació entre l'estalvi i el temps, és a dir, incentivar que es dediquin recursos a complementar la pensió pública a una edat com més jove millor.

Per la seva banda, el vicepresident executiu i conseller delegat de VidaCaixa, Tomás Muniesa, va reclamar que els partits excloguin de la batalla política les qüestions relacionades amb l'estalvi a llarg termini perquè «és una necessitat objectiva» de la societat. Lanaspa va afirmar que de la «feminització de la vellesa» es corre el risc de passar a la «femenización de la pobresa».