Conseqüències d'una activitat industrial

Iberpotash pal·lia més l'impacte ambiental en altres països que a Súria

La companyia fia la solució de les sobres de produir potassa a la venda futura de sal

ICL destina mesures per reduir residus en mines del Canadà i del Regne Unit

Vista aèria de l’activitat extractiva de la mina de Súria.

Vista aèria de l’activitat extractiva de la mina de Súria. / xavier jubierre

2
Es llegeix en minuts
AGUSTÍ SALA / OLGA GRAU
BARCELONA

iCL, la multinacional israeliana propietària d'Iberpotash, realitza solucions mediambientals en altres països que no aplica a les mines de potassa de Súria i Sallent (Bages). Així ho afirma un informe de l'Estudi Ramon Folch, encarregat per indústries salineres europees.

També es desprèn d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va anul·lar l'autorització ambiental de la mina de Sallent i que veu molt baixa la fiança de 0,58 milions d'Iberpotash per pal·liar i cobrir els danys mediambientals d'una muntanya de sal de més de 100 metres, com diu la normativa comunitària.

Cleveland Potash, d'ICL, explota una mina de potassa en un parc natural a Anglaterra, dissol els residus salins i els aboca al mar. El seu accionista Potash Corp torna a la mina de New Brunswick, al Canadà, els residus després d'extreure'n la potassa. Les diferents tècniques pal·liatives per als residus suposen un cost del 0,5% i el 3% del preu de venda, segons l'estudi.

L'informe de Folch revela que les principals actuacions per mitigar els efectes de les mines les ha fet l'Administració, «que sembla haver actuat subsidiàriament davant la falta de diligència del contaminador». En els últims 30 anys, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha destinat almenys 200 milions a pal·liar la salinització del Llobregat, proveïdor de la regió metropolitana de Barcelona, com va informar EL PERIÓDICO ahir.

Fonts d'Iberpotash asseguren que han complert «escrupolosament» la llei. Atribueixen l'informe de Folch a la competència, que es veu «amenaçada per la qualitat i quantitat de sal» que produirà Iberpotash amb el seu pla d'inversions Phoenix a Súria. La sal és el residu de la producció de potassa, però val la desena part i s'acostuma a acumular en lloc de vendre. La impermeabilització de la muntanya de sal de Vilafruns, la més petita del Bages, va costar a l'ACA 7,5 milions. Iberpotash diu que també hi va participar.

Notícies relacionades

SOLUCIÓ SOCIAL I AMBIENTAL / «És la primera vegada que es dóna una solució social, econòmica i per eliminar muntanyes de sal» del Bages, ja que aquesta es vendrà, afegeix l'empresa. En cap altre cas la venda de la sal és l'única solució ambiental, destaca l'estudi. Però a Iberpotash insisteixen: «Ja tenim compradors en el mercat europeu. Si l'aboquéssim al mar, la competència no hauria encarregat l'estudi».

El problema és que, malgrat el tancament de Sallent, se seguirà extraient potassa a Súria i per cada tona d'aquesta en surten tres de sal. Segons l'informe, ni en el més conservador dels escenaris es reduiran les muntanyes de sal. De fet, calculen que creixeran entre 1,2 i 1,9 milions de tones anuals.