La caiguda de salaris deixa en risc de pobresa el 28% de treballadors

El triangle crisi/devaluació salarial/pobresa persisteix amb la recuperació i ha aprofundit en la desigualtat de les famílies. Mentre els salaris més baixos segueixen caient des del 1990, les retribucions de l'1% dels que més guanyen han augmentat gairebé un 20%. A Espanya concretament els salaris més baixos han caigut el 28% des del 2008, segons l'informe sobre impacte de les diferències salarials a les llars que ha presentat l'organització Oxfam Intermón.

Espanya era, el 2014, el quart país d'Europa amb més diferència de renda. Aquesta situació va deixar l'any passat el 28,6% de població en risc de pobresa i exclusió. En termes  absoluts, són més de 13,2 milions de persones.

Malgrat els signes de recuperació de l'economia, la bretxa entre rics i pobres augmenta i es consolida el fet que tenir feina no garanteix que se surti de la pobresa. El recorregut que ha fet Oxfam per les dades estadístiques dibuixa un panorama de carències: mentre el 2006, el 10% més ric disfrutava d'una renda 10 vegades superior al 10% més pobre, el 2015 la diferència és 15 vegades més.

La devaluació salarial imposada per les empreses amb l'excusa de la crisi ha suposat que els salaris hagin caigut entre el 2008 i el 2014 el 6,1%. Però no ha afectat igual a tothom, ja que els que més guanyaven han seguit incrementat les seves retribucions mentre que els sous mitjans i baixos han patit les retallades.

RICS I POBRES

Els que formen part del 10% de la població que té els sous més baixos, al voltant dels 375 euros al mes, han patit una baixada del 28% entre el 2008 i el 2014. Oxfam calcula que el 30% de la població que menys cobra ha perdut més del 18% del seu poder adquisitiu, als quals s'ha de sumar el 8% dels que tenen sous mitjans. Això suposa que el 60% dels treballadors han vist reduïda la seva nòmina en el 10%, mentre que els sous més alts, d'una mitjana de 5.628 euros, han augmentat.

Les dones i els joves són els que han patit les retallades. Oxfam situa la bretxa salarial de gènere en el 18,8% i assegura que el 21% de treballadors menors de 24 anys estan en risc de pobresa i exclusió.

SALARI MÍNIM

L'organització no governamental suggereix diverses mesures davant l'arribada del nou Govern i l'inici d'una nova legislatura, la principal, la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), com han reclamat els sindicats i els partits de l'oposició. L'increment hauria de ser progressiu en els pròxims quatre anys, fins a arribar als 1.000 euros el 2020, "suficient per cobrir els drets i les necessitats bàsiques", diu Oxfam.

Notícies relacionades

Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església

Un pol industrial a l’empara de l’Exèrcit

Espanya té un dels salaris mínims més baixos, ocupa la penúltima posició (només superada per Grècia) entre els països de l'Europa dels Quinze. Durant la crisi ha caigut un 1,7%. En termes de poder adquisitiu, és a dir, eliminant les diferències de preus entre països, puja a 848 euros. Alemanya i Luxemburg compten amb salaris mínims de 1.443 i de 1.613, respectivament, segons dades del 2016.

Una de les propostes més innovadores d'Oxfam per reduir la desigualtat és establir per llei mesures d'equitat redistributiva, amb una escala en què el salari més alt no superi en més de 10 vegades el salari mitjà en cada centre de treball, assegurant així que si s'incrementa el salari màxim pugen en la mateixa proporció totes les retribucions de la plantilla.