elPeriódico.cat

No s'ha de fer gaire cas del recorregut si es vol encertar el guanyador. Només cal recordar que el Tour del 2008 presentava un traçat reservat als contrarellotgistes i que el vencedor final va ser Carlos Sastre, retirat recentment, i que mai va destacar al llarg de la seva carrera esportiva per tombar les agulles dels cronòmetres.

Els ciclistes Pierre Rolland, Mark Cavendish i Cadel Evans, Belgium's Philippe Gilbert, Frank i Andy Schleck i Thomas Voeckler, en la presentació de la ronda francesa, a París. Laurent Cipriani | AP

Més informació

• Contador: "El recorregut afavoreix Evans"
• El retorn del gall triomfador

• Tags: Esports

Per aquesta raó, la grande boucle del 2012, presentada solemnement aquest matí al Palau de Congressos de París, segueix sent el Tour de sempre, el de tota la vida, el que complirà 99 anys el 30 de juny als carrers de Lieja, i al que aspira Alberto Contador, que l'any que ve no farà la bogeria de participar abans en el Giro i que, tal com ha dit aquest dimarts Samuel Sánchez, un altre dels aspirants al triomf final, si "Alberto està bé de forma, el Tour és per a ell perquè per alguna cosa és el millor”.

Dur en muntanya

Sobre el paper i fent-ne una anàlisi ràpida, es pot deduir de seguida que el Tour 2012 es presumeix com a menys dur en muntanya (només tres arribades en pujada, una als Vosges, una altra als Alps i l'etapa reina als Pirineus amb els clàssics Aubisque, Tourmalet, Aspin i Peyresourde) i més efectiu contra el rellotge (tres etapes de l'especialitat per a un total de 96 quilòmetres). En fi, somriures per a Cadel Evans, últim vencedor; cara de preocupació per a Andy Schleck, etern segon a París i que ha vist com vuit mesos abans ja se li enreda la prova malgrat disposar l'any que ve d'un equip de somni, i despreocupació per a Alberto Contador. "S'haurà de veure com seran els nous cims, però crec que els rivals seran els de sempre". A ells s'hi incorporarà Alejandro Valverde, que reprèn la competició a partir de l'1 de gener.

La principal novetat del recorregut del Tour 2012 se centra en els cims curts, inèdits i amb rampes d'elevats percentatges, al més pur estil del Giro i la Vuelta, murs que obliguen els corredors a recargolar-se sobre les seves bicis però que difícilment marquen grans diferències a les generals; és a dir, pur espectacle per a l'aficionat sense enterbolir en excés el destí de la general.

Així apareix, sobretot, l'arribada de La Planche des Belles Filles, als Vosges, a prop del Ballon d'Alsàcia, amb un desnivell que supera el 14%. I també, als Pirineus, el Mur de Péguère, en la 14a etapa amb 400 metres pròxims al 20%, insòlit al Tour. A banda d'això, a part de la sortida a Bèlgica, la prova s'internarà també Suïssa i s'acabarà com sempre a l'avinguda dels Camps Elisis de París, en aquesta ocasió, el diumenge 22 de juliol.