700 tragèdies més

Ahir a la matinada unes 700 persones, que podrien augmentar fins a 1.000, van morir ofegades a 60 milles de Líbia, al balancejar-se tres vegades el vaixell pesquer de tan sols 20 metres d'eslora en què viatjaven cap a Itàlia. Ahir a la nit, unes 20 embarcacions desplegades a la zona, tant militars com mercantils, havien pogut rescatar només 29 supervivents i 24 cadàvers, i l'esperança de trobar-hi més persones amb vida es dissipava a mesura que avançaven les hores. No es tracta d'una tragèdia més, ni tan sols de la pitjor que ha afectat la immigració al Mediterrani. Són 700 tragèdies més, pocs dies després que 400 immigrants més es donessin per desapareguts a les mateixes aigües.

La inquietud pel vaixell es va produir dissabte poc després de la mitjanit. L'embarcació va llançar un senyal d'auxili captat pels guardacostes italians, que van demanar a un vaixell de càrrega portuguès que s'hi acostés. Quan el vaixell King Jacob ja estava a punt de començar les tasques de salvament, el vaixell es va inclinar cap a un cantó.

Segons el testimoni de la tripulació i dels supervivents, a l'adonar-se de l'arribada del mercant, el miler de persones es van traslladar d'un costat a l'altre del vaixell per poder cridar l'atenció del mercant. Va ser llavors quan el vaixell va bolcar per un sobtat desplaçament de pes.

UNA «HECATOMBE» 

Es tracta de la tragèdia més greu de la immigració al Mediterrani des de la segona guerra mundial. «Una hecatombe», va denunciar Carlotta Sami, representants a Itàlia de l'ACNUR, l'agència de les Nacions Unides per als refugiats, que va denunciar ahir que «actualment no hi ha cap sistema legal perquè els aspirants a refugiat, procedents de països en guerra, puguin arribar a Europa».

Una important operació de rescat es va posar immediatament en marxa, coordinada pels guardacostes italians i amb la participació d'una vintena de vaixells de la Marina italiana i maltesa. Palerm i 400 localitats italianes més han proclamat per avui una jornada de dol, mentre que l'associació nacional de municipis està preparant una jornada de manifestacions a tota la península italiana per «rebutjar la indiferència» amb què s'accepten aquestes tragèdies.

«Estem torbats perquè en els últims dies hem presenciat coses d'una crueltat mai vista fins ara», va explicar Sami, probablement en referència als 12 cristians que 10 musulmans van tirar per la borda mentre viatjaven junts cap a Itàlia, o els trets dels milicians libis contra les naus que salven immigrants, amb l'objectiu de recuperar les llanxes amb què fan els seus tràfics. «Hi ha hagut un salt de crueltat de part dels traficants», reconeix la representant d'ACNUR.

El caos que regna a Líbia i l'arribada del bon temps al Mediterrani ha tornat a disparar el nombre de persones que s'embarquen a les costes d'aquell país del Magrib rumb a Itàlia. L'embarcació enfonsada ahir procedia d'Egipte, però va recollir a Líbia els seus passatgers.

Entre 500 i 1.000 persones són rescatades diàriament pels guardacostes italians o navilis mercants. Només en l'última setmana han sigut salvades 11.000 persones per part de les unitats europees de l'operació de control de fronteres Tritó i les llanxes i navilis italians, un nombre sense precedents en un període de temps tan curt.

ACOLLIDA COL·LAPSADA 

Des de començament d'any, han desembarcat a Itàlia 21.000 immigrants, és a dir, els mateixos que durant tot el 2014, el 91% dels quals procedents de les costes de Líbia. Des del gener i durant la travessia hi ha hagut 1.500 morts, 400 de cop dimecres passat.

Les estructures d'acollida d'Itàlia estan totes col·lapsades perquè han d'albergar immigrants en una quantitat que dobla o triplica la seva capacitat i molts municipis rebutgen la proposta d'Interior d'organitzar campaments en zones inutilitzades del seu territori.

Notícies relacionades

El declivi democràtic

Le Pen mobilitza els seus votants i l’esquerra respon amb una altra marxa

En la tradicional trobada dominical, el papa Francesc va demanar un minut de silenci als fidels que es trobaven a la plaça de Sant Pere, després de dirigir una crida «a la comunitat internacional perquè actuï amb decisió i rapidesa i evitar així que tragèdies com aquesta es tornin a repetir».

El Pontífex va afegir que les víctimes són «homes i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, persones famolenques, perseguides, ferides, explotades i víctimes de guerres, que busquen una vida millor». Aixecant la mirada des del discurs que llegia cap a la plaça, va subratllar que es tractava de persones que «buscaven la felicitat».