Benvingudes a la ciència

Sembla impossible que hi hagi plantes i animals que hagin passat inadvertits fins ara als ulls de la ciència, però la realitat és que cada any es descobreixen una miríada d’insectes de diferents colors, crustacis de mars profunds, vegetals endèmics de muntanyes inaccessibles i fins i tot alguns vertebrats de grandària respectable. Són tants els nous éssers vius, uns 18.000 anuals, que per iniciativa de l’Institut Internacional per a l’Exploració d’Espècies, institució amb seu a Syracuse (EUA), un grup de científics es dedica des del 2008 a seleccionar els deu més singulars descoberts durant l’any anterior. El catàleg del 2014 inclou un peix que prepara nius circulars, una planta parasitària, un insecte bastó mestre del camuflatge i, com a novetat, una espècie ja extinta: un dinosaure. 

«Que una de les 10 espècies sigui un mamífer i una altra un arbre confirma que les sorpreses no acaben en l’escala microscòpica», explica el coordinador internacional de la selecció, Antonio G. Valdecasas, biòleg del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), centre del CSIC a Madrid. Les Top 10 pretenen «sensibilitzar la població de la importància de conservar i conèixer la biodiversitat». Les espècies seleccionades, sense un ordre de prioritat, són les següents:

1. Cebrennus rechenbergi. Trobada al Marroc, és una aranya que fuig dels depredadors amb acrobàcies. Al detectar perill, adopta primer una actitud amenaçant, però si no funciona aquesta estratègia, surt corrent i fa tombarelles per accelerar la seva fugida. 

2. Phryganistria tamdaoensis. Insecte bastó de 23 centímetres de llarg, mestre del camuflatge. Trobat a Tam Dao (Vietnam).

3. Torquigener albomaculosus. Els científics feia 20 anys que intentaven saber l’origen d’uns cercles d’uns dos metres de diàmetre dels fons marins de l’illa volcànica d’Oshima (Japó): són nius que construeixen els peixos mascles d’aquesta nova espècie. Els preparen per atraure les femelles.

4. Phyllodesmium acanthorhinum.

És una bavosa de mar molt bella per les seves formes i colors. Mesura tres centímetres i viu al Japó.

5. Deuteragenia ossarium. Aquesta vespa, localitzada a la Xina, fa 15 mil·límetres de longitud i construeix nius en tiges buides que separa en diverses seccions amb parets. En cada una de les seccions, la vespa pon un ou i hi diposita una aranya que servirà d’aliment a la cria. 

6. Limnonectes larvaepartus. A diferència de les altres granotes, que ponen ous dels quals eclosionen capgrossos, aquesta espècie dóna a llum els capgrossos i els diposita als bassals d’aigua. Es va trobar a les Cèlebes (Indonèsia) i mesura 4 centímetres.

7. Anzu wyliei. Contemporani del Tyrannosaurius rex, és el dinosaure més semblant a les aus que es coneix. Era omnívor i vivia en planes inundades. Incubava els seus ous, tenia plomes i un bec similar al dels lloros. L’espècie, que mesurava 3,5 metres de llarg i pesava entre 200 i 300 quilos, va ser descoberta a Dakota del Sud (Estats Units).

8.Dendrogramma enigmatica. Aparentment relacionats amb les meduses i els corals, són animals semblants als bolets. Es van trobar als fons marins de Point Hicks (Austràlia). Mesuren vuit mil·límetres de llarg.

Notícies relacionades

Comença la temporada del ‘sakura’, el fenomen de masses del cirerer al Japó

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

9. Tillandsia religiosa. Coneguda pels habitants de la Sierra de Tepoztlán (Mèxic), que la fan servir per decorar els altars nadalencs, aquesta planta acaba de ser descoberta per a la ciència. Arriba a mesurar un metre i mig i creix aïllada en zones rocoses de 1.800 a 2.100 metres d’altitud.

10. Balanophora coralliformis. És una planta parasitària –sen­se capacitat de fer la fotosíntesi– amb aspecte de coral. Viu en boscos humits de les Filipines.