elPeriódico.cat

Va arribar un moment, a principis dels anys 80, en què Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) va triar entre l'escriptura i la pintura. Van guanyar les lletres (i la literatura catalana) i als contes del món desaparegut de l'Ebre solcat pels llaüts els van seguir les novel·les Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memòria i Calaveres atònites. L'obra pictòrica, recuperada després de la seva mort i exposada avui al museu de Mequinensa, va quedar semioblidada. L'escriptor, això sí, va deixar els pinzells però no els llapis de colors, amb què va dibuixar centenars de petites il·lustracions en dedicatòries de llibres i targetes enviades a les seves amistats. Un centenar i mig d'aquests dibuixos, que, seleccionats per Mercè Biosca i amb pròleg de Maria Pau Cornadó, acaben de ser recollits al llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada (Pagès editors), mostren un Moncada íntim, humorístic i sentimental.

Els personatges dels seus llibres apareixen una vegada i una altra als dibuixos de Moncada: un guàrdia civil i un capellà de 'La galeria de les estàtues' i dos tripulants de llaüts de 'Camí de sirga'.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 61 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 04 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

L'escriptor dedicava els seus llibres als seus lectors amb un dibuix apressat i eficaç, però les seves amistats i familiars eren destinataris de treballs més elaborats. Mercè Biosca obre la selecció amb les caricatures de Moncada (galtes vermelles, barba, gorra i pipa) i els dibuixos dels seus àlter ego, la Xuta Cussandra, una òliba, Nelson, el cocodril titular del Segre, i el monstre Menjapedres. «Podien ser ell: els feia dir coses que podria haver dit ell», explica. Tendres, humorístiques, escèptiques... La galeria de dibuixos de Moncada, opina Biosca, té un altre interès: «La gràcia és que els dibuixos van en paral·lel a la seva obra literària. És molt divertit veure com s'imaginava gràficament els seus personatges». Dels austers llaüters dels seus contes i Camí de sirga passa a la desfilada grotesca de toreros, guàrdies civils, militarots, monges i capellans trabucaires de La galeria de les estàtues, als bandolers d'Estremida memòria i al primmirat Malloc Fontcalda de Calaveres atònites.

CONCENTRAT EN L'ESCRIPTURA / «Sempre treia el punt irònic dels seus llibres. Era entranyable», explica el periodista Xavier Moret, que amb el traductor Pau Vidal dinava una vegada al mes amb Moncada en un restaurant de Gràcia (la sobretaula sovint acabava amb un dibuix).

Veient els dibuixos de Moncada, especialment aquells en què fa comentaris irònics sobre l'actualitat, sorgeix la pregunta de si no s'hauria pogut dedicar a l'humor gràfic a la premsa. Moret recorda que va rebutjar les insinuacions perquè dibuixés per a la premsa. «No volia perquè li hauria fet perdre temps per a l'escriptura. Preferia viure espartanament que dispersar-se massa». El dibuix i la pintura no van arribar a ser una professió, però sí un regal per als seus.