elPeriódico.com

Manuel-Reyes Mate Filòsof i investigador del CSIC

«Es poden donar casos particulars en què estigui justificat l'ús del preservatiu». Aquestes paraules del Papa, Benet XVI, oportunament filtrades pel diari vaticà, L'Osservatore Romano, han donat la volta al món i han provocat una infinitat de comentaris.

MARÍA TITOS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 23 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Admetem que és difícil saber per què. És veritat que suposa un canvi en el pensament del mateix Papa que fa un any i mig va declarar davant dels periodistes que l'acompanyaven en un viatge a l'Àfrica que «la sida no es pot superar amb la distribució de preservatius, que, al contrari, augmenten els problemes». Canvi, doncs, en l'opinió del Papa, però no en el consum de preservatius. L'Església reconeix, efectivament, el fracàs de l'abstinència sexual, que predica, i costa d'imaginar que hi hagi governs que condicionin la seva política sobre distribució de profilàctics al que digui el Papa de Roma. L'hi agrairan molts missioners catòlics que fins ara actuaven pel seu compte i d'ara endavant comptaran amb el beneplàcit del seu pastor.

Si no HI Ha d'haver canvis notables en l'ús del condó, ¿per què aquesta commoció mediàtica? Doncs perquè representa un canvi d'opinió del Papa. Aquesta és la notícia. Tractant-se d'una qüestió de «moral i bons costums», és a dir, d'un camp on no arriba la infal·libilitat papal, segons la mateixa teologia catòlica, la cosa no hauria de tenir més importància. Al cap i a la fi, la moral catòlica disposa de múltiples registres per acceptar una cosa així com l'ús dels preservatius, sense avergonyir-se'n. Per exemple, la seva teoria del mal menor. En el supòsit que l'ús del preservatiu comportés un mal moral perquè impediria l'ús correcte de la sexualitat, orientada tota a la procreació, es podria argumentar que això seria sempre un mal inferior a l'atac a la vida que suposa l'exercici sexual per part d'algú que ja està infectat. Entre frustrar el sentit catòlic de la sexualitat i posar en perill la vida de l'altre, la moral catòlica no hauria de tenir problemes a l'hora de recomanar evitar el contagi.

Si, malgrat tot, la publicació vaticana dóna tanta importància a aquesta nova posició del Papa no és perquè hagi dolgut a la cúria vaticana l'allau de crítiques a la declaració de la visita africana, que sí que va tenir lloc i que sí que va fer mal, sinó perquè aquest canvi és una gran novetat tractant-se del teòleg Joseph Ratzinger. I això s'ha d'aclarir.

Dins del cercle teològic alemany, Ratzinger representa una línia dins de la qual tenen poca importància les circumstàncies històriques. El destí dels homes estaria inscrit en un pla diví que es compleix inexorablement. Això explica per què aquest Papa alemany se sent tan incòmode amb una circumstància singular com va ser l'Holocaust jueu. Filòsofs alemanys, com Habermas, o teòlegs, com Metz, entenen que Auschwitz és una circums-tància, però de tanta importància que obliga a revisar les teologies de la història que, com la de Ratzinger, caminen indefectiblement cap a la felicitat de l'home o cap a la seva redempció. En la teoria de la història de Ratzinger hi ha accidents, però no catàstrofes que qüestionin el pla previst.

Aquest va ser el problema nodal del famós «debat dels historiadors» els anys 80. I si el filòsof Habermas demanava que es revisés la identitat alemanya convencional, basada en aquesta grandesa de la seva història que va ser escombrada per la barbàrie de l'Holocaust, de la mateixa manera, el teòleg Metz demanava que es revisés la moral cristiana i es posés al centre el patiment de les víctimes, és a dir, advocava per una ètica compassiva. Però Ratzinger no hi estava a favor. És per això que va prohibir al seu col·lega teòleg que trepitgés la Universitat de Munic quan ell era el bisbe de la ciutat bavaresa. Al teòleg Ratzinger li van ploure a la seva terra les crítiques per la seva impassibilitat davant dels casos de la gent amb problemes, divorciats, homosexuals o malalts de la sida.

Això és EL que ha canviat en la mentalitat de Benet XVI. I el canvi no és menor perquè si admet que una prostituta o un prostitut recorri al preservatiu per evitar el contagi d'un tercer, ¿per què no ho hauria d'admetre en qualsevol cas que hi hagi risc de contagi, és a dir, gairebé sempre? A l'Àfrica, on aquesta malaltia ha matat més que les guerres, la mesura admet poca discussió. I els 36 milions de persones afectades al món suposen una amenaça real a qualsevol lloc del planeta.

¿El Papa serà coherent amb el canvi de rumb i se sumarà a l'estratègia de l'ONU que considera el preservatiu com «la tecnologia disponible més eficient per reduir la transmissió sexual del VIH»? Hauria de ser així, perquè si l'única excepció fos la prostituta semblaria que el prostíbul seria l'únic lloc de perill.

Si Jesús ja avisa a l'evangeli que les prostitutes «us precediran en el regne dels cels», és bo que el seu representant a la terra reconegui que el recurs al condó per part de les prostitutes és «un primer acte de responsabilitat». Ara el que cal és esperar que la responsabilitat avanci. Filòsof i investigador del CSIC.