elPeriódico.cat

Fa amb prou feines 20 anys, a Espanya hi havia gairebé 90 caixes d'estalvis. Hi va haver després un procés de concentració durant quatre anys que en va reduir el nombre a 45. En aquests moments, després de les reformes dels últims tres anys, la xifra ha quedat en 15. I no falten els que aposten que a mitjà termini no quedaran més de dos o tres grups. Si els esdeveniments van en aquesta direcció, és evident que desapareixerà la territorialitat d'aquestes entitats, que passaran per una cosa semblant al que ha viscut la banca. Bilbao, Biscaia, Santander i Sabadell no són els únics àmbits d'actuació dels bancs en les denominacions comercials dels quals figuren les ciutats o províncies on van començar la seva activitat. En aquesta línia, el FROB propiciarà noves concentracions de les entitats on té participació amb caixes-bancs complementaris, cosa que apunta a entitats d'altres autonomies. Vist el panorama, podria ser que l'entestament per propiciar fusions dins de cada comunitat hagi resultat contraproduent.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

El Banc d'Espanya i el FROB han guiat el procés de recapitalització de les caixes que no arribaven als mínims de capital fixats pel Govern al febrer i que no podien fer-ho pels seus mitjans. Després de l'aportació de diner públic, l'Estat serà titular del 90% de les accions de Catalunyabank -on es concentra el negoci bancari de CatalunyaCaixa- i del 100% d'Unnim, resultat de la fusió de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Aquesta nacionalització no obeeix al fet que el FROB hi hagi invertit sumes desorbitades o que les entitats estiguessin en tan mala situació.

Tal com estan els mercats, el Banc d'Espanya ha fet una valoració molt conservadora dels actius de les dues societats, com ja van fer els inversors particulars amb Bankia en la seva sortida a borsa. No obstant, en el cas de les dues caixes catalanes la taxació ha estat tan exagerada i injustament baixa que dóna ales als que diuen que el Banc d'Espanya es cobreix davant de possibles deterioraments no explícits dels seus actius. A més a més, la nul·la participació d'Unnim en el capital del seu propi banc farà molt difícil, per no dir inviable, la continuïtat de la seva obra social, que també es veurà reduïda a CatalunyaCaixa. Una pèrdua que s'haurà de lamentar.