Juan-José López Burniol: "Espanya ha d'admetre el dret de secessió"

--¿El franquisme ha fet impossible l'Estat unitari?

--No, a Espanya l'Estat liberal del segle XIX no va triomfar. No hi va haver unitat de caixa pels concerts bascos. I el navarrès. I no es va unificar el dret civil. A França, el Codi Civil de Napoleó ja unifica el dret civil el 1804.

--¿El franquisme és un intent de fer l'Estat unitari?

--No, el règim liberal era oligàrquic i caciquil i al segle XX va ser incapaç d'aguantar sense l'ortopèdia de les dictadures. La de Primo de Rivera va durar 7 anys, la de Franco en va durar 35. 42 anys de dictadura en un segle.

--¿L'Estat autonòmic també ha fracassat?

--No. Ha sigut un èxit enorme. Va donar una sortida al problema de Catalunya i va dinamitzar Espanya, ja que la proximitat del poder, que encarnen les comunitats autònomes, ha permès la redempció de les províncies.

--Llavors...

--Ha arribat una onada de reformes estatutàries que ha produït una situació de desordre i d'incertesa.

--Vaja, Maragall i Zapatero, culpables.

--No, els culpables són tots aquells que no reconeixen que tant l'Estat unitari com la confederació ja són impossibles. Només hi ha lloc per a l'Estat federal simètric, almenys en la relació entre les autonomies i el poder central. En cas contrari, anem cap a l'eclosió de diversos estats independents.

--¿Per què no és possible la confederació o un Estat federal asimè- tric?

--Asimètric en competències sí que és possible, però no en la relació amb el poder central. Catalunya compta molt i genera mimetisme. I si Catalunya té una relació bilateral amb l'Estat central, la voldran tenir també l'antic Regne d'Aragó, Andalusia i Galícia. No hi ha cap Estat que aguanti cinc o sis relacions bilaterals.

--¿I l'Estatut?

--Aquest és precisament el problema de l'Estatut, que obre la porta a la relació bilateral. El camí era reformar primer la Constitució i, després, els estatuts. Un Estatut no pot alterar la Constitució.

--No contesta sobre els culpables.

--Zapatero ha actuat sense tenir al cap un model. I el PP s'ha equivocat al no acceptar una reforma constitucional. Un Senat potenciat, amb pes de les autonomies, podia ser la sortida a la demanda de comissions bilaterals amb l'Estat que s'entreveu si és que es generalitza l'Estatut català.

--¿I ara?

--Espanya ha de comprendre que l'Estat unitari, o un Estat auto- nòmic que no trenqui el motllo unitari, és impossible perquè Catalunya no l'acceptarà. S'ha d'anar a una reforma de la Constitució consensuada entre els dos partits que estableixi un règim federal autèntic. I en què, per a les autonomies que ho vulguin, s'admeti el dret a la secessió.

--¿I Catalunya?

--Ha d'afrontar la seva responsabilitat. Pot acceptar el règim federal, o pot demanar la independència amb totes les seves conseqüències, les positives i les negatives. El que no poden fer Catalunya i Euskadi és exigir referèndums d'autodeterminació sabent que no es podran fer, però comptant que la seva exigència alimenta el discurs independentista. Ens porten a un marc jurídic confús i impossible.

-¿I, vostè, què vol?

--Jo desitjo un règim federal autèntic en què Catalunya se senti còmoda. Però si la majoria de catalans volen marxar, s'haurà d'acceptar. Per a Espanya és millor una Catalunya independent que una Catalunya incòmoda, que forci una relació bilateral que portaria al col.lapse del sistema autonòmic.

--¿I el PP, que no accepta l'Estatut, admetrà el dret de secessió?

--Dies abans de la caiguda del mur de Berlín tothom creia que el comunisme era etern. Espanya ha d'admetre el dret de secessió.

--¿Per què ho ha de fer?

--Vull una Catalunya lliure a Espanya. Si es reconeix el dret de secessió tothom haurà de pensar-s'hi. El problema ja no serà únicament de l'Estat central, sinó també de Catalunya, o d'Euskadi. S'haurà d'afrontar una decisió seriosa.

--¿Què vol dir?

--¿Vostè creu que si demà s'admet el dret de secessió, el PNB no estarà preocupat? Hauria de decidir, amb totes incògnites i tots els riscos. Incloent-hi el d'anar a un referèndum i perdre'l.

Notícies relacionades

Oblits i mitges veritats

Por escènica del PSOE al PP (i viceversa)

--¿Una proposta trampa per als independentistes?

--En absolut. Es tracta de posar tothom davant de la seva responsabilitat. I acabar amb el verbalisme desaforat.