Subhasta d'obrers

Les denigrants subhastes de treballadors que es lloguen per hores en alguns punts de Barcelona i els voltants són producte de la crisi. Per això afecten fonamentalment immigrants que no tenen ocupació ni una mínima cobertura social o familiar que els permeti subsistir. Les escenes recorden episodis similars que durant anys van protagonitzar a la plaça d'Urquinaona treballadors vinguts d'altres territoris d'Espanya. Els primers que cauen al pou sempre són els més febles. Però perquè aquest mercadeig de força de treball es produeixi -llavors i ara- és imprescindible que els mecanismes de control de l'Estat tinguin errades enormes. És possible que esbrinar qui ha descarregat uns camions en un polígon industrial resulti complicat, però no ho sembla tant en el cas d'una obra, per a la qual s'adquireixen a diferents proveïdors materials de tota mena que porten l'IVA incorporat i, per tant, el control ha de ser més gran.

L'últim estudi sobre economia submergida de Funcas calcula que el 17% de l'activitat és opaca al fisc i a la Seguretat Social. Aquesta proporció equival ni més ni menys que a uns quatre milions de llocs de treball, uns llocs que en el cas que les coses es normalitzessin no es restarien de manera directa de les xifres d'atur, atès que una part dels que els ocupen al mateix temps tenen una altra feina legal. El que crida més l'atenció d'aquestes xifres, a més a més de la quantia, és la progressió. A mesura que l'economia es modernitza, l'activitat submergida augmenta: si el 1980 hi havia 1,4 milions de llocs de treball negres,el 2008, l'any en què Funcas finalitza el mostreig, n'eren quatre milions. És a dir, l'economia submergida ha crescut a un ritme més alt que la normal, fins i tot els anys en què les coses anaven bé.

Amb aquest panorama no sorprèn que el Ministeri de Treball hagi posat en marxa un programa de pseudoamnistia per a les empreses que blanquegin les seves plantilles, encara que potser seria pecar d'optimisme dipositar moltes expectatives en els resultats d'aquest pla. L'espectacle d'éssers humans llogant clandestinament la seva força de treball per hores per fugir de la inactivitat i la desprotecció total ha d'alertar el ministeri per tal que millori la inspecció. No es tracta de perseguir ningú, però si des de l'Estat no es fa el màxim esforç per lluitar contra aquesta mena de fenòmens, els més desafavorits queden a mercè dels depredadors.