Una noia de 18 anys m’explicava l’altre dia que ella era idealista i d’esquerres, i em preguntava si era veritat el que molta gent li deia: que de gran seria de dretes. Tinc 20 anys més que ella, i vaig assumir el repte de contestar-li. Si bé és veritat que aquest viratge ideològic es dóna amb freqüència, s’ha de matisar. En la meva joventut veia les coses blanques o negres, i criticava tot el que em semblava injust. Amb el temps i l’experiència, ara veig que entre el blanc i el negre hi ha molts grisos. I no és que no vegi les coses tan clares com abans; al contrari. Ara em considero més d’esquerres, encara que les meves conviccions no m’enlluernen. Entenc més bé el funcionament del món i crec que em faig entendre millor.
Información publicada en la página 8 de la sección de Opinió de la edición impresa del día 13 de març de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Allò que realment fa virar cap a la dreta molts ciutadans, una vegada prosperen i formen una família, és que, almenys a Catalunya, hi ha una espècie d’esquerra sociològica molt estesa, que és diferent de l’esquerra ideològica. Els esquerrans ideològics ho són per experiència personal i per posicions basades en valors i esperances molt íntimes; aquests esquerrans difícilment es convertiran en dretans. En canvi, els esquerrans sociològics no ho són tant per conviccions personals, sinó perquè socialment està ben vist, té bona premsa, el seu entorn és d’esquerres i perquè són hereus de la seva visió en blanc i negre. Aquesta gent es pensa que és d’esquerres i fa més esforços per presentar-se públicament com a esquerrans que per ser coherents amb el que realment pensen. L’esquerra sociològica, poc apuntalada ideològicament i amb escasses conviccions i compromisos, segurament girarà cap a la dreta al mateix temps que justificarà el seu egoisme i la recerca d’una vida còmoda.
El més llegit
17/05/2012 Internacional
17/05/2012 Oci i Cultura
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
