elPeriódico.cat

Tot ciutadà que no tingui clar el sentit del seu vot s'ha preguntat alguna vegada si ha de votar en blanc, no votar (abstenir-se) o optar per fabricar-se una papereta en què Batman sigui el seu candidat elegit per presidir el Govern i introduir-la al corresponent sobre i, al seu torn, a la corresponent urna electoral (vot nul). La diferència entre aquestes tres opcions consisteix en com es comptabilitza. Mentre el nul, directament, es queda al marge de l'escrutini, el vot en blanc i l'abstenció es reparteixen entre totes les forces.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 13 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 22 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

En el cas del vot en blanc, considerat tradicionalment com un vot de protesta, es dóna una paradoxa, perquè perjudica els partits petits pequè es consideren vots útils. I és que com més vots útils hi ha, més gran és el nombre de vots necessaris per obtenir representació. Una altra opció és decantar-se per Escons en Blanc (Escaños en Blanco a la resta d'Espanya), que va registrar un suport de l'1,47% de l'electorat català diumenge passat, convertint-se d'aquesta manera en la setena força més votada en aquesta comunitat.

Renúncia al salari

El principal objectiu d'aquest partit, que aglutina militants dels extints Escons Insubmisos, Alternativa dels Demòcrates Descontents i Ciutadanos en Blanco, és aconseguir un escó al Congrés. Per deixar-lo buit. «També renunciem a la retribució econòmica», matisa Toni Ramon, responsable de comunicació d'Escons en Blanc.

L'experiment ja els va sortir bé a les municipals que es van celebrar al maig. Van aconseguir dos regidors a Foixà (Baix Empordà), un a Gironella (Berguedà) i un altre a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental). Així, en aquestes localitats, les cadires que correspondrien a aquests regidors estan buides. «Reivindiquem que els ciutadans tinguin dret a no votar ningú, que no els robin el vot en blanc», afegeix Ramon.

El suport a aquest partit ha registrat un augment espectacular en poc temps. En els comicis del 2004, a Catalunya van obtenir 2.332 vots (0,06%) i el 2008 van pujar a 5.035 (0,13%). En les generals d'aquest diumenge, van aconseguir fins a 50.854 sufragis. A la ciutat de Barcelona, per exemple, l'únic districte en què queden per sota dels sis primers partits és a Nou Barris. A la resta, és la sisena força més votada.

El desencant, la font

¿I d'on ve aquesta petita allau de votants que ha recalat a Escons en Blanc? Doncs d'aquells ciutadans desencantats amb les seves anteriors opcions polítiques. En aquest cas, amb tota probabilitat, del PSC. El mateix Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, ho va admetre ahir en una compareixença davant dels mitjans de comunicació. També entrarien dins d'aquest sac votants que combreguen amb el moviment del 15-M.

Tot i que encara veuen llunyà el seu objectiu d'aconseguir un escó buit al Congrés, al partit estan «relativament satisfets». La seva meta més immediata és intentar atraure tots aquells que voten en blanc o nul. Si se sumen les tres opcions, a Catalunya arribarien al 3,54% dels sufragis, i a Espanya, al 3,06%. Al Senat, els seus resultats han estat més destacables. «Si tots els que ens han votat a la Cambra alta ens haguessin votat al Congrés hauríem obtingut un diputat», diu finalment Ramon.