La Pantoja, Oriol Pujol i la pàtria catalana, en portada

Les dissensions delGovern de Catalunya d'Artur Mas comparteixen avuiportadesen les primeres edicions delsdiarisdeMadridiBarcelonaamb un potent elenc de plets de corrupció i de pàtries: el pas d'Oriol Pujol, secretari general deCDC imputat pel'cas ITV', pel jutjat; la condemna per blanqueig de diners d'Isabel Pantoja i el seu marejador passeig després de sortir del jutjat; l'al·legat de la defensa de lainfanta Cristina contra la seva imputació en el'cas Nóos'; i que l'extresorer delPPLuis Bárcenas va fraccionar en la comptabilitat del partit les donacions de més de 60.000 euros per ocultar que eren il·legals.

Les primeres pàgines també recullen la ressaca del cruent atemptat de dilluns ala marató de Boston amb dues bombes casolanes i l'autoria del qual té els EUA en suspens, així com una entrega cabalística sobre com estalviar-se 100.000 avortaments a l'any a Espanya i que és possible una política cristiana a Europa, que és el que personifica el president hongarès, Viktor Orban, que avui visita Espanya.

Les estampes

Les fotos de portada del quiosc, amb tot, són per a una desmaiada Pantoja després de sortir del jutjat. És la gran foto de tots els diaris madrilenys menys un; i apareix, més petita, a EL PERIÓDICO i La Vanguardia. Però l'estampa del quiosc barceloní és la d'Oriol Pujol arribant al jutjat amb el suport d'altres càrrecs de CDC. És la foto d'EL PERIÓDICO. La mateixa que, més petita, calça les primeres pàgines del Punt Avui i Ara. La mateixa que no cap a La Vanguardia.

Les discrepàncies a les files del Govern de Mas obren EL PERIÓDICO ("Guerra oberta", titula, sota l'epígraf d'atrapat entre el dèficit i ERC). També La Vanguardia ("Divisió al Govern sobre com afrontar la consulta"). I és segon tema a Ara ("Mas no aconsegueix unificar el discurs de CiU sobre la consulta"). L'assumpte, d'altra banda, mereix un editorial d'Abc ("Artur Mas no engaña a nadie").

Jocs de patriotes

El que ha transcendit de les 11 hores de declaració d'Oriol Pujol davant el jutge apareix a la majoria de les portades. Però només Abc obre amb això amb aquest titular: "Oriol Pujol justifica el tràfic d'influències per patriotisme català". No hi ha editorial, però JaimeGonzález se'n riu a la pàgina 5 amb un article, "Joc de patriotes", que diu així:

"En una interpretació laxa -i no exempta de conya- del concepte de furt famèlic, Oriol Pujol va declarar ahir que va participar en el disseny del sector de les ITV a Catalunya «per interès del país». O sigui, que ho va fer per fam identitària i va utilitzar el seu pes polític no per lucrar-se ell i els seus amics, sinó per servir la nació catalana. Des d'un punt de vista estrictament jurídic, els arguments d'Oriol Pujol poden resultar estrafolaris, però no és descartable que el procés sobiranista doni pas a un Codi Penal català on els «pota negra» del nacionalisme puguin dedicar-se al tràfic d'influències sempre que ho facin per la pàtria. Hi haurà temps de constatar si el que va afirmar ahir Oriol Pujol té reflex en aquesta quimèrica Constitució de Catalunya que podria marcar un abans i un després en la història de les normes supremes. L'article 14 del seu Capítol II, relatiu als drets i llibertats, quedaria -més o menys- així: «Els catalans són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, tret -i heus ací el que és nou- que hagin contribuït de manera indubtable al projecte nacional que encarna aquesta Carta Magna». Qui sap si aquest «interès de país» que va esgrimir ahir com a eximent és el germen d'un hipotètic Estat de dret català en què, en virtut dels serveis prestats, uns pocs tindran seient reservat per sobre de la llei. El problema d'Oriol és que mentre sadollava la seva «fam identitària» xocava amb el Codi Penal espanyol. La seva imputació no ofereix dubtes: «Es va aprofitar del seu pes polític amb l'objectiu d'obtenir un benefici econòmic, per a ell i/o per als seus amics i col·laboradors». Suposo que va pensar que com que l'Estat català no estava encara madur, el millor era emportar-se'l -presumptament- cru".

Els catalans s'ho empassen

El Mundo dóna a Oriol Pujol els baixos de la portada, li dedica un editorialet titulat "Quan la corrupció ho és per l'interès de país", iVictoria Prego es deixa anar amb els catalans amb la columna "Tot per la pàtria". Busca el significat de l'estampa d'Oriol Pujol arribant al jutjat --"el seu partit va amb ell"--, elucubra sobre què hauria passat si hagués anat amb Artur Mas o el patriarca Jordi Pujol i lamenta que pervisqui el missatge, "tan gastat, de 'Catalunya i jo som la mateixa cosa". Aquí van els dos últims paràgrafs:

"Ningú pot assegurar en aquests moments que [Oriol Pujol] no surti amb èxit de la prova, almenys davant l'opinió pública, perquè probablement sigui Catalunya el territori on ara mateix hi hagi més individus proclius a donar una justificació política, i fins i tot històrica, al que té tota la pinta de ser un pròsper pla de negociet madurat i engreixat a l'ombra del poder.

Aquest és un grau de candor que ja no es dóna en cap altre lloc d'Espanya. Més enllà dels límits d'aquesta Catalunya que els seus dirigents, amb Jordi Pujol al capdavant, han pintat durant dècades com ofesa i espoliada, l'amarga descreença ciutadà no toleraria de cap manera que se li intentessin col·locar estafes d'aquesta naturalesa. El tribunal dirà, però queda per veure la mida dels que es pot empassar encara el català del carrer".

Olvido Hormigos i Lola Flores

En el mateix diari, encara que en un altre registre,Federico Jiménez Losantos escriu "De la Pantoja a Oriol Pujol". Aquí va la columna:

"A mi m'hauria estat igual que en lloc de condemnar a 24 mesos de presó Isabel Pantoja l'haguessin condemnat a 24 mesos i un dia, línia subtilíssima que implica entrar o no entrar a la presó. El que no tant me fa és que el jutge corresponent converteixi un judici en un espectacle d'escarni populatxer que sembla expressament dissenyat per a la teleporqueria. En una altra vista o judici recent, a l'estrella de la copla li van arrencar fins i tot la musclera del vestit i no es va quedar comOlvido Hormigos de miracle. El que va passar ahir va ser molt pitjor, perquè el jutge, en el que suposo error de judici i no concessió a l'espectacle, va fer llegir en públic la sentència, retransmesa en directe per gairebé totes les cadenes de televisió. Desconec què li va impedir entregar-la a les parts com s'acostuma a fer, encara que a vegades es dóna a la premsa abans que a les parts. Per a això hi ha el CGPJ.

Aquest gènere de la lectura pública i televisada tindrà base legal però suposa un tracte tan diferent per a uns ciutadans que es converteix en greuge. Només recordo un precedent en la teatralització d'una sentència: la deGómez Bermúdez en la infame sentència de l'11-M, numeret del yulbrinner malagueny que a més va tergiversar i va manipular a gust de PSOE i PP les conclusions de la sentència mateixa. Es veu que al jutjador la soledat li agrada amb públic, com a les dives. Per això, quan no recita versions de la decisió, les publica la seva senyora. Però, tranquils, per a això hi ha el CGPJ.

Ahir, a la vegada que la Pantoja, Oriol Pujol entrava en un jutjat de Barcelona pel cas de les ITV. I encara que increpat per uns pocs darrere d'una pancarta, la Policia mantenia la distància de seguretat exigible entre l'imputat i la plebs. ¿Per què a Catalunya hi ha cautela policial, quan no vergonyoses atencions de jutges i fiscals en favor dels presumptes de la dinastia pujoliana, mentre Andalusia es converteix en medieval plaça de penjaments i crema de bruixes? Quan Urdangarín declara, el jutge i la Policia procuren que ningú el toqui, i em sembla molt bé. Però a la Pantoja un dia li arrenquen el vestit i un altre li estiren els cabells i acaba desmaiada. ¿Per què aquesta diferència de tracte entreLola Flores i Pujol, entre la Pantoja i la infanta? Em temo que perquè per a això hi ha el CGPJ."

La infanta i Bárcenas

El Mundo, amb tot, obre la seva portada dient que "la infanta al·lega que imputar-la és ja una condemna provisional", recurs dels advocats defensors deCristina de Borbó en el 'cas Nóos'  que aplaudeix tècnicament --"és sòlid"-- en un editorial titulat "el mal blindatge de la doctrina dels estigmes" encara que ho qüestiona de dalt a baix: "Els seus arguments no deixen de ser un judici d'intencions que intentar desviar l'atenció".

El País, per la seva part, obre amb una altra entrega del 'cas Bárcenas':  l'extresorer va fraccionar en la comptabilitat del PP les donacions de més de 260.000 euros per ocultar que eren il·legals.     

La Razón es distingeix per donar la rellevància al càlcul que persegueix la reforma de la llei de terminis de l'avortament vigent a Espanya que suposarà que la dona deixi de tenir íntegrament el dret a decidir: "Acreditar el risc per a la mare evitaria fins a 100.000 avortaments a l'any", titula. No s'oblida, amb tot, de dedicar l'últim editorialet a denunciar que oriol Pujol es parapeta rere la senyera. "No és admissible -conclou- la seva pretensió de convertir un judici per corrupció en un judici polític ni que s'hagi fet acompanyar al tribunal per subordinats del seu partit. Al parapetar-se en la senyera demostra tot el que vo, amagar".

Notícies relacionades

Joan Carles I presenta una demanda contra Corinna Larsen

El Govern accepta regular el lloguer de temporada per evitar una derrota

I La Gaceta honra "la política cristiana del primer ministre d'Hongria. Déu n'hi do.

En els diaris de la dreta madrilenya trobarà noves sobre la guerra dels 'escraches', però res de nou sobre el drama dels desnonaments, ni tan sols que el PP està tirant endavant la reforma de la llei hipotecària prescindint de la iniciativa legislativa popular de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca en favor de la dació en pagament ni que ho fa en contra de tots els altres partits.