Mercedes Arán: "La imputació és un judici paral·lel"

Per a l'elaboració de la informació 'La pena de l'imputat' s'han utilitzat les aportacions d'experts encomunicació,dret i política. Els textos recollits aquí són una transcripció més extensa de lesentrevistesmantingudes amb alguns d'ells, de les quals en la informació citada només es destaquen alguns breus extractes i frases.

--Imatges d'Iñaki Urdangarin, Oriol Pujol o de la infanta Cristina declarant als jutjats com a imputats... ¿en un cas de corrupció aquestes imatges equivalen a una condemna social?

--En termes materials, socials, propagandístics.... és així. L'opinió pública tendeix a donar per provats els fets quan la imputació només és una expressió d'indicis de la comissió d'un delicte. Hi ha una tendència a donar per provada la culpabilitat, sobretot perquè en aquests casos mediàtics el material probatori es posa a disposició del públic, que extreu les seves pròpies conclusions. És claríssimament un judici paral·lel. El públic extreu les seves pròpies conclusions sense saber què és un procés penal, sense saber quin valor es pot donar a unes proves i a quines no, sense conèixer la tècnica de la prova en el procés penal es tendeix a donar-lo tot per provat. És evident que l'imputat és innocent fins que no demostri el contrari.

--¿En aquestes condicions, és possible per als jutges fer justícia? --

En aquests casos els jutges ho tenen més difícil, perquè si el seu veredicte no coincideix amb el veredicte previ dels mitjans expressat per l'opinió publicada, seran crucificats mediàticament.

--¿El problema són els mitjans o la confusió que hi ha entre imputat o encausat?

--Solucions com canviar el nom em semblen focs d'artifici. En els casos tan mediàtics, sobretot en els casos de corrupció pública, és molt difícil parar el fenomen dels judicis paral·lels. En el moment en què apareix en els mitjans no crec que dir-ne d'una manera o una altra suposi un gran canvi. Aquestes propostes són cortines de fum. Si es canvia terme per un altre, que sigui fent més coses, més reformes.

--En aquests casos, ¿el dret d'informació i la presumpció innocència entren en conflicte?

--Els juristes en principi som contraris a regular massa coses. Sempre el dret de la informació està en conflicte amb altres drets. És un conflicte constitucionalment admès. A vegades per informar s'afecta l'honor o la intimitat de les persones, per exemple. Aquest conflicte, que és inevitable, s'ha de resoldre amb els criteris de proporcionalitat i interès general que ha establert el Tribunal Constitucional en moltes ocasions. Això significa que els mitjans han d'anar molt en compte a l'hora d'escollir els temes sobre els quals informen i els que descarten. Quan s'afecta l'honor o la intimitat només s'ha d'informar quan realment l'interès general sigui molt clar. Ho ha dit el TC: la informació pot prevaler sobre els drets individuals sempre que sigui d'interès general, informació veraç, i proporcionada. Els mitjans ho han de ponderar cas per cas.

--¿On són els límits?

--Els mitjans utilitzen el terme 'presumpte' --generalment aquesta fórmula s'utilitza malament--, i es queden tan amples. Respectar la presumpció d'innocència va més enllà del “presumpte”. Amb el judici paral·lel, al posar a disposició del públic les proves s'afecta la presumpció d'innocència perquè l'acusat és jutjat per l'opinió pública. A vegades no queda més remei, quan la informació és d'interès general, però hi ha altres casos en què no. En el cas dels papers de Bárcenas: no hi ha força humana que pari la seva publicació... No obstant, l'altre dia vaig veure a la televisió una reconstrucció de l'accident d'Ortega Cano. En el cas de Bárcenas, és d'interès general, però en el cas d'Ortega Cano, els ciutadans tenim dret a conèixer la sentència, les resolucions judicials... però no a veure una reconstrucció per ordinador de l'accident perquè llavors ens col·loquen en la posició dels jutges. I en aquest cas no està justificat.

--Responsabilitat penal o social, ¿s'han de diferenciar?

--S'ha d'anar amb compte. Quan es diu que més enllà de la qüestió penal hi ha una responsabilitat ètica o una responsabilitat social, ¿qui ho decideix? En gran mesura ho van a decidir els mitjans de comunicació. No hi ha cap òrgan, cap tribunal social eteri, serà el que diguin les tertúlies televisives...

--A aquest debat també s'hi uneix la responsabilitat política en el cas de càrrecs públics imputats per corrupció. ¿Ha de dimitir un imputat?

Notícies relacionades

El Govern pacta amb ERC, Comuns i CUP i salva els decrets d'habitatge i contractació pública

Les empreses catalanes podran disposar del 25% dels 5.000 milions d’euros en avals pels aranzels de Trump

--Depèn dels casos. Des d'un punt de vista ètic, polític i social seria millor que dimitissin, però no s'ha de generalitzar.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos acartalector@elperiodico.com o al nostre compte de Twitter,@EPentretots