La teranyina del pacte fiscal

Davant del dubte, pacte fiscal. El Govern d'Artur Mas ha aconseguit el seu objectiu d'impregnar fins a l'últim vèrtex de la política catalana amb la seva reivindicació estrella, convertida en l'únic mannà que pot alleujar les malmenades arques de la Generalitat. El debat sobre el finançament presideix les sessions de control al Parlament i les reunions de les executives dels partits, malgrat les resistències inicials de l'esquerra a entrar en el joc de CiU. Així, la federació nacionalista ha tret un doble benefici amb el pacte fiscal: a la vegada que ha estès un mantra que serveix per allunyar el focus polític de les retallades socials, Mas ha teixit una densa teranyina en què han quedat atrapades la resta de forces, que estan començant a comprovar com cada dia és més difícil sortir de la madeixa sense fer-se mal.

I sempre que un Govern porta la veu cantant, qui pitjor ho passa és el primer partit de l'oposició. Dirigents del PSC ja assumeixen sense excuses que han sucumbit a l'«embolcallant» teranyina de CiU i que el pacte fiscal està present, directament o indirectament, en els seus missatges i en les seves tasques diàries. Dos exemples d'aquesta setmana passada: dimarts, representants del PSC i el PSOE es van reunir a Madrid, per segona vegada en pocs dies, buscant una entesa que permeti als diputats catalans al Congrés mantenir la «coherència de vot» respecte del Parlament sense trencar amarres amb el PSOE.

REUNIONS A TOT ARREU / A la Cambra catalana, el líder del PSC, Pere Navarro, va tancar dijous amb ICV-EUiA la seva ronda de contactes amb els grups per temptejar les opcions d'acord. Totes les cites tenien el mateix objectiu per a Navarro: pressionar Mas cap a posicions menys radicals i reenfocar el debat a partir de l'òptica social, i no de la nacional. La proposta de mínims presentada en la cimera de partits i el suport que el PSC ha donat ara a la consulta que impulsen els sindicats sobre les retallades formen part d'aquest intent de marcar perfil, just quan, segons fonts de la direcció socialista, la negociació amb CiU està «estancada».

I és que la teranyina fiscal es va enredar per a Navarro quan el PPC es va mostrar disposat a brindar a Mas una abstenció pràcticament incondicional. ¿El PSC pot votar contra l'acord a Catalunya si no el rebutja ni el PP? En aquest punt, la cúpula socialista està dividida. Alguns dirigents, els més proclius a l'entesa amb CiU, confessen el temor de quedar aïllats i superats per Camacho en el front pel finançament.

Un altre sector, en canvi, és partidari de forçar la maquinària amb el Govern i actuar sense complexos, encara que al final s'hagi de dir queno.«Hem de marcar el nostre territori i no estar mirant sempre a CiU o al PPC», reclama un membre de l'executiva. El que els uns i els altres reconeixen és que la mala experiència de l'Estatut pesa com una llosa. «Si tornem a fer el ridícul a Madrid, l'electorat català no ens ho perdonarà», adverteix un dirigent socialista, en referència a la complicitat del PSC en la retallada que va patir la Carta catalana a les Corts.

Notícies relacionades

Sánchez ja apunta als Pressupostos del 2026 davant la falta de suports per als comptes d’aquest any

El TC anul·la el vot delegat de Puigdemont, però salva la constitució del Parlament

La teranyina no només atrapa Navarro. Després de la seva oferta d'abstenció, Camacho ha reculat, al constatar que Mas busca la quadratura del cercle: incloure en un mateix pacte el PSC i ERC i rematar-ho amb l'abstenció popular. El Govern ja va arrossegar el PPC a defensar un model «singular» per a Catalunya, però Camacho ha fet un pas enrere pel temor que Mariano Rajoy neutralitzi la seva tàctica conciliadora. Però CiU sap que, sense el PPC, el pacte fiscal té escasses opcions de prosperar a Madrid.

JOC D'EQUILIBRIS / Les energies de Mas en la negociació amb els socialistes i els populars han posat en alerta alguns sectors de Convergència, que recelen d'una possible rebaixa en el model de finançament i apel·len a blindar l'acord ja existent amb ICV-EUiA i ERC. Per això el Govern necessita vèncer la resistència del PSC a fer un pas endavant. Per no haver d'escollir entre pragmatisme o sobiranisme. En definitiva, per evitar que la teranyina s'acabi convertint en un bumerang.