Saturació crònica a les urgències de la Vall d'Hebron

La relativa calma amb què transcorre l'estiu als serveis d'urgències de la majoria d'hospitals públics de Ca-talunya contrasta amb la greu crisi que viu el de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, acabat de remodelar, dotat de 60 boxs assistencials acceptablement confortables, però quotidianament saturat de pacients. Ahir a les vuit del matí, hora en què es van incorporar els 14 metges que atenen el torn matinal del servei -10 més que a les tardes-, en aquests boxs hi havia 55 pacients que, després d'una visita mèdica inicial, esperaven una prova diagnòstica, estaven en observació o esperaven que en alguna planta d'hospitalització quedés un llit lliure. Dos d'ells havien arribat «fa cinc dies», va assegurar la doctora Teresa Soriano, de Medicina Interna.

Els metges destinats a aquestes urgències consideren que no hi hauria d'haver cap pacient als citats boxs quan ells s'incorporen al servei cada matí, i asseguren que si això no és així, «diàriament», és per la crònica escassetat de llits activats que té la Vall

d'Hebron, fet que impedeix que els ingressos decidits a urgències arribin a les plantes amb agilitat. «No és un problema de falta de metges a urgències, sinó de falta de llits a les plantes. De mala planificació», va dir Soriano. El gerent de la Vall d'Hebron, José Jerónimo Navas, considera que el pacient que arriba a un box d'urgències «ja és a l'hospital, vigilat i atès».

MÉS PACIENTS / La Vall d'Hebron disposa de 1.075 llits d'hospitalització que, a l'agost, es redueixen a uns 900. Aquest any no hi haurà més tancaments de llits estiuencs que el passat, coincideixen metges i gerència, però sí que hi ha elements que diferencien els dos períodes: la notable pressió que exerceix aquest any el Servei Català de la Salut (CatSalut) perquè les àrees quirúrgiques resolguin un 2,8% més d'operacions en llista d'espera que el 2013 -moltes d'aquestes intervencions requereixen que el pacient ingressi- i un inesperat augment de l'afluència de pacients greus a urgències, que la direcció del centre atribueix, entre altres factors, a la xifra més alta de trasplantaments d'òrgans que assumeixen, amb pacients sempre subjectes a emergències.

La destitució, que es va produir dimarts passat, del fins llavors cap d'urgències, Xavier Jiménez, ha indignat els sanitaris de la Vall

d'Hebron, alguns dels quals parlaven ahir d'exigir «la destitució» del gerent Navas. «Això no s'arregla canviant el cap del servei, o posant 10 infermeres més als accessos d'urgències [reforcen el punt de selecció dels malalts que acaben d'arribar], sinó organitzant millor la gestió dels llits», va afirmar la radiòloga Rosa Boyé.

NO ESTÀ PLE /El gerent Navas nega que el servei d'urgències estigui permanentment saturat. De fet, segons la seva opinió, l'àrea d'urgències havia tornat a «la normalitat», ahir al matí, després d'unes setmanes d'una inusual afluència més gran de pacients. «Que aquest matí [pel d'ahir] hi hagués 55 pacients, ja avaluats, als boxs d'urgències és el normal, el que està previst per a aquest servei -va assegurar Navas-. Aquesta instal·lació, que s'acaba de rehabilitar, es distribueix en llits amb lavabo individual i butaca per al familiar del pacient. No és un passadís amb malalts en lliteres». Segons el gerent, el concepte d'urgències de la Vall d'Hebron preveu que «un terç» dels pacients diaris -en total són 270 de mitjana- estiguin «fins a vuit hores» als boxs d'urgències. Admet que «alguna cosa falla» quan aquest termini se supera àmpliament, i arriba fins als cinc dies que va denunciar el destituït Xavier Jiménez.

«A les nostres urgències hi pot haver fins a 90 pacients un matí qualsevol, i això no és una anomalia si l'espera no es prolonga -va insistir Navas-. L'important és que aquests malalts estiguin ben controlats». Dels 50.000 pacients que han ingressat als boxs d'urgències de la Vall d'Hebron en els sis primers mesos del 2014, va indicar el gerent, «mig centenar» han passat d'un a cinc dies en aquesta unitat. «Aquesta anomalia ha afectat un de cada 1.000 ingressats», va dir.

Notícies relacionades

Entrenar la ment en temps d’IA: claus per a un ús conscient i saludable

Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero

La direcció de l'hospital, que acaba de nomenar nova responsable d'urgències Assumpta Ricart, procedent de l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, intenta implantar un nou concepte organitzatiu que no compta amb l'aprovació dels metges i la infermeria que atén les urgències. «No és lògic que als matins hi hagi 14 metges en el servei i que a les tardes només en visitin quatre -va prosseguir Navas-. Les urgències reben tanta gent als matins com a les tardes, i els sanitaris han d'assumir l'horari partit. Això agilitzaria els ingressos vespertins». Segons la seva opinió, Jiménez no va assumir aquest model, cosa que els metges del servei rebutgen. «El problema no està en la xifra de metges que hi ha a urgències a les tardes, sinó en la disponibilitat de llits per a ingressos», va insistir Soriano. La carta pública que Jiménez va enviar el 26 de juny passat a la direcció de l'Institut Català de la Salut (ICS), propietari de la Vall d'Hebron, i a la Generalitat parlava d'un empitjorament en la qualitat de l'assistència que s'ofereix al servei d'urgèn-

cies. Una crisi similar a l'actual ja va tenir lloc en el mateix servei fa dos anys, recorden els metges. «Aleshores, la responsable d'urgències era Mercè Biosca. També la van destituir».