Abans de desembarcar

Falten pocs dies perquè la marea de turistes torni a inundar les localitats costaneres. Un mannà econòmic que no està exempt de problemes i que obliga a redimensionar serveis i plantilles per donar acollida a milions de visitants i mantenir els estàndards de neteja i seguretat suficients. Blanes, Roses, Tossa, Sitges, Calafell són algunes d'aquestes poblacions, com la mateixa capital, Barcelona, que juntament amb Lloret i Salou juga en una altra divisió. L'èxode de l'estiu també afecta comarques de muntanya com la Cerdanya, encara que allà els problemes no són tant d'infraestructures (que n'hi ha, especialment per les carreteres), sinó de relacions socials entre els forasters i els habituals del poble.

Montserrat Mindan, alcaldessa de Roses (Alt Empordà), enumera una reguitzell de despeses i serveis i per fer-ho necessita agafar aire: vigilància i socorrisme, 260.000 euros; neteja de platges, 303.000; recollida de residus flotants, 18.000; abalisament de les zones de bany, 40.000; manteniment i vigilància de lavabos i mòduls de les platges, 78.130; increment del servei de recollida d'escombraries, 1,46 milions; cànon per l'abocament extraordinari d'escombraries, 130.000 euros.

INFRAESTRUCTURES / «Aquestes són algunes de les partides habituals de cada temporada, però el fet de ser una localitat turística, que a l'estiu pot arribar a multiplicar per cinc els habitants, també t'obliga que quan canvies una canonada o una altra infraestructura ho facis pensant en una població de 90.000 persones i no en les 19.000 que hi estan empadronades», explica l'alcaldessa. Hi ha altres repercussions, com els 593.000 euros que s'han dedicat a promoció i atenció turística aquest any, o el fet que la Policia Local, igual que els hostalers i comerciants, no faci vacances al juliol i l'agost.

A les localitats turístiques com Roses hi ha propietaris de segones residències que viuen allà durant bona part de l'any sense estar-hi empadronats. Són una població flotant que, en l'el seu cas, eleven a 30.000 ànimes el cens real del poble, mentre que els recursos que rep de l'Estat i de la Generalitat se cenyeixen al padró municipal. Per als veïns i comerciants, hi ha altres assumptes encara més conflictius. «Cada any hi ha més robatoris i furts a turistes. A l'estiu ens afartem de portar-los a comissaria perquè denunciïn. És una vengonya, com el problema del top manta, que no hi ha alcalde capaç de posar-hi fre», denuncia Francisco, un empresari de Roses que regenta un taxi i una botiga.

Notícies relacionades

Un aprenentatge especial a mida

La microbiota vaginal alterada augmenta el risc d’infertilitat

SERVEI PÚBLIC / Miquel Lupiáñez, el nou alcalde de Blanes (Selva), coincideix amb Mindan a l'hora de reclamar un millor finançament, encara que va més lluny i sol·licita que, del 18% del pressupost municipal que recapten directament a través de taxes i impostos, es passi a un mínim del 50%. «És veritat que prestem una tasca de servei públic, perquè de les nostres platges no solament se'n beneficien els turistes, que deixen un retorn en despeses, taxes i impostos, sinó que també en disfruten molts visitants que vénen de localitats pròximes per passar-hi el dia sense fer despeses. A aquestes persones també els hem de donar un bon servei», afirma.

A Blanes, amb 40.000 habitants i uns sis quilòmetres de platja, es triplica la població a l'estiu. A més a més de les partides de salvament i neteja (22 socorristes), el consistori contracta vuit vigilants per garantir la seguretat a la zona marítima. José Urbano, un veí que treballa en l'hostaleria, denuncia altres conseqüències del turisme. «A més d'alguna macrodiscoteca que comporta conflictes tot l'any, a l'estiu s'hi ajunten els gogo tours. Hi ha unes quantes empreses que porten centenars de turistes de copes per la costa i després ens els tornen aquí, a les cinc de la matinada, borratxos com una sopa», lamenta.