Després de més d'una dècada de creixement sostingut, la ciència espanyola es troba des del 2008 en una dinàmica negativa que molts investigadors consideren l'avantsala d'una autèntica sagnia de talent. El senyal més evident d'aquesta situació és l'estancament en el nombre d'investigadors: a Catalunya es va multiplicar per 2,7 entre el 1996 i el 2008, però des d'aleshores el creixement ha estat gairebé nul, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Els números d'Espanya apunten a una tendència idèntica. Els científics denuncien que treure fons a la R+D, com mostren les previsions dels Pressupostos, no solament suposa desaprofitar una generació brillant i preparada, sinó que amenaça el que havia de ser un dels motors de la recuperació.

Un laboratori d'investigació a Barcelona. MARTA JORDI

Més informació

• Tags: Societat, Ciència i Tecnologia

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

«Mentre Alemanya inverteix el 2,82% del seu PIB en ciència, tots els països rescatats o intervinguts hi inverteixen menys del 2%, la mitjana de la UE-27», explica Amaya Moro, investigadora postdoctoral en física i animadora de la plataforma Investigación Digna: el percentatge de Catalunya és l'1,63%, i el d'Espanya, l'1,39%. Els Pressupostos de l'Estat d'aquest any preveuen una reducció del 7% en les partides per a R+D (uns 600 milions d'euros), malgrat que encara es desconeix on s'efectuarà la retallada, mentre que en els de la Generalitat hi haurà un retrocés, però mínim.

«Tota una generació de científics es poden veure abocats a emigrar una vegada més per no tornar», va denunciar en un comunicat la setmana passada l'Associació Nacional Investigadors del programa Ramón y Cajal (ANIRC), que és un dels més afectats.

¿REPOSICIÓ ZERO? / La inquietud de la comunitat científica s'ha disparat des del desembre, quan Rajoy va decretar la taxa de reposició zero, és a dir, que no se substitueixin, llevat d'excepcions, els funcionaris de l'Administració de l'Estat que es jubilen. En conseqüència, centres que depenen del Govern central i les universitats tindran greus dificultats per convocar places permanents. El CSIC, la principal institució científica d'Espanya, es podria quedar sense convocar-ne ni una el 2012. A Catalunya, els investigadors es podrien estabilitzar a la universitat en places del cos docent de la Generalitat, però encara no és clar si es veuen afectades pel reial decret.

Així que als científics que acaben els seus contractes, per bons que siguin, no els queden gaires opcions per aconseguir una plaça estable que els permeti organitzar un grup i demanar finançament per a projectes de recerca amb un mínim de perspectiva. «Estem en una situació de risc: ningú vol la fuga de cervells, però sembla que les administracions no puguin o no vulguin donar garanties i alguns investigadors s'estan plantejant seriosament marxar», comenta Marc Ribó, un dels representants dels programes RyC catalans.

«En general, crec que l'aturada en el creixement del personal científic és evident, i en alguns indicadors ja es pot detectar un procés de contracció», afirma Llorenç Arguimbau Vivó, coordinador de l'Observatori de la Recerca de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2010, el volum d'investigadors al sector privat havia tornat a la situació del 2006. Al CSIC, per la seva banda, les convocatòries han caigut de 250 el 2007 a 30 l'any passat.

Fonts del Departament d'Economia i Coneixement asseguren que la recerca d'excel·lència a Catalunya ha parat el cop gràcies, en bona part, als bons resultats obtinguts pels seus centres en els concursos de finançament, com els premis europeus ERC i les subvencions Severo Ochoa.

«És clar que hi ha una contracció en els recursos humans», afirma Xavier Bellés, director de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF. «El problema és retenir el talent que s'havia atret en aquests anys, quan Espanya i Catalunya eren atractives per a científics de renom. Ara hi ha el risc que passi el que ja està passant a Grècia, on els millors científics estan començant a anar-se'n», conclou.